Cercador
A tu petita espurna(meva)
Un relat de: ombra- Compartir:
Sé que sóc cobard per no dir-te el que sento.
Sé que si ho sapiguessis no m'ho perdonaries.
Sé que si et dic t'estimo res canviaria,
això em fa por, n'estic segura que només canviaria jo.
Sé que m'estimes, que em necessites a prop
També sé que ets independent, que sovint vas a la teva.
Sé que no ho fas a propósit, sé que ets axií!
No et vull pas canviar, m'agrades i t'estimo tal i com ets.
Tu, petita espurna que sempre m'acompanyes...
penso en tu sovint, un somriure creix a la meva cara.
Tu, petita espurna que m'il-lumines, que em guies.
A tu et vull, ara i sempre vóra meu, jo no et fallaré!
(Et desitjo sort per demà)
Comentaris
-
tens tota la raó...[Ofensiu]kispar fidu | 13-01-2005 | Valoració: 9
A vegades tens tantes ganes d'expressar el que sents cap a algú que ho faries sense dubtar-ho... però tens el dubte de si sortirà bé... de si la persona et respondrà com tu esperes... I costa fer el pas, per por a perdre el/la persona que tant t'importa!
És una desició difícil de prendre, i un gran pas a fer... però algun cop s'ha de fer, no?
Els sentiments són preciosos... però també difícils... jejeje això és com ("La vida es dura... PERO BONITA!!!") ;)
Apali!! Que vagi molto bene!
ciao!
