A PLERET

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
A PLERET

Va per la rampa llisa, no enfila les escales.
Aferrat al bastó, a pleret, pas a pas.
Certament, no té pressa. Els fills ja s’han fet grans
i tenen els seus caus en un altres indrets
d’aquest bosc de ciment. Els nets són grans també,
ja no cal recollir-los a l’escola. Fa temps
que estudien carrera. El veí amic de sempre
fa poc que va dir prou. Els vèiem prou contents
--o almenys això semblava-- quan a primera horeta
anaven, tots dos junts, a jugar a la petanca.
Deien que anava bé per desvetllar les cames
(ensems el cap, és clar). A casa té la dona,
tan vella com ho és ell, que va fent el menjar
--sense menjar no es viu--; i també a poc a poc,
posa la "rentadora", i planxa les camises,
i deixa en un platet les pastilles del dia.
De tant en tant, un fill els fa una visiteta;
seran ben pocs minuts car l’espera la feina.
I així passen els dies, i així passen el anys,
fins que la fosca arribi amb la dalla esmolada
i digui: "S’ha acabat!"
Llavors, ja no el veurem bo i pujant per la rampa
i se'ns arraparà amunt i avall del cos
com una esgarrifança...

i el sentiment d’enyor es farà etern a l'ànima!

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Gràcies, PROU BÉ![Ofensiu]

    Vaig llegir el teu comentari.

    Si el vaig retirar va ser perquè en fet la publicació en van quedar exclosos tres "espais", frases o paraules, que jo havia posat entre cometes baixes., la qual cosa en deixava una lectura incompleta.

    Ara, he canviat les cometes i el text ha sortir complet.

    Un cop més, gràcies!

    Fidel Gangonells

  • De nou[Ofensiu]
    Prou bé | 12-03-2023 | Valoració: 10

    Ja té l'havia comentat i el vas retirar!
    Encertes en el teu poema, un munt de sensacions, sentiments, i pensaments, en els quals, els que som ja grans. Ens podem sentir reflectits!
    Molt bon poema!
    Amb total cordialitat