Cercador
A pas de tortuga
Un relat de: aina- Compartir:
Tic tac la tortuga fa un pas. L'aigua s'escola entre les restes del naufragi. Les despulles de l'esperança són trepitjades amb força. Cada engruna tan sols és un mirall incapaç de reflexar res. Fins que el temps ho desintegri, fins que alguna mà ho escombri.
A la tortuga només l'hi cal un pas. Ben lluny per no sentir, ben lluny per oblidar. Allà on algú et tapi les orelles.
Arribar al final d'un pentagrama, trencar el silenci d'un món sense so. Un espantaocells cobert de vida.
Empenys la tortuga i s'arrauleix, s'esmuny dins seu, es protegeix en el seu propi misteri.
Et trobes al magnànim punt d'inflexió d'una balança que, radiant sens fre, només fa que trontollar. I necessites la calma, necessites acariciar les onades perquè deixin de bellugar-se.
Comentaris
-
a pas ferm[Ofensiu]George Brown | 13-02-2005
Com la tortuga hem de caminar poc a poc, però amb el pas ferm... endavant, sempre endavant... intentant no amagar-nos dins closca, com fa la tortuga.
El temps no ho cura tot, però ho transforma...
una abraçada,
Jordi.
-
Per cert...[Ofensiu]BARBABLAVA | 16-11-2004 | Valoració: 9
... la tortuga ja ha fet aquest pas?
Després de cada naufragi, s'ha de construir una nova barca per a buscar de nou el paradís. Però tenint en compte aquells materials que van fer enfonsar l'antiga barca, per deixar-los de banda. Així som els humans, aprenem a pas de tortuga; però l'important és avançar!
