A l'atur

Havia vist un anunci on buscaven algú per treballar en una oficina. Vaig trucar i van dir-me que em presentés allà a la tarda.
Després de dinar vaig sortir de casa. Anava vestit amb una camisa de flors i uns texans vells i estava a punt de llançar la meva vida per la clavaguera una vegada més. No volia passar-me el dia fent quelcom sense cap sentit per a un cabró amb ànima de vampir; hi havia d'haver alguna manera més honesta de guanyar-se la vida.
Era un dia d'estiu però no feia massa calor. Vaig entrar en un bar ronyós del centre i vaig demanar una cervesa. Amb cada glop el meu convenciment de trobar alguna cosa anava en augment. Vaig anar a tot arreu on fos possible de trobar una feina i després d'algunes setmanes segueixo sense res, tret d'un munt d'històries absurdes per explicar i alguns maldecaps. Si fa no fa com el meu veí, llevat que ell té una feina estable. Treballa dotze hores diàries per pagar les factures i mantenir tres fills i la bruixa de la seva dona.
També té un gos i T.V. per cable.