A l'Amy Lee.

la veritat és que porto estona llegint-te i no puc evitar comentar-te, la veritat és que l'Amy Lee és una de les millors cantants del moment, pel meu gust, i no hgués comentat aquest poema si creiés que no val tan com ella, però t'asseguro que no és el cas!

Esta molt be el teu poema josep , si l'amy lee el llegis s'emocionaria i tot , vinga noiet segueix aixi i molts petons.

Molt bé, quan he vist a l'Amy Lee, no he pogut evitar veureu! És de les meves cantants favorites, i Evanescence m'agrada, molt, i aquestes dues cançons q anomenes, també són molt bones, espero q no deixis d'escriure i de dedicar aquests grans poemes a els cantants q t'agraden!!

LINKINPARK

Tan sols una cosa (pot ser no sigui culpa teva, sinó de q el penjaren tard els de la web) l'Amy Lee va nàixer el 13 de desembre, no el 14, dw!!

Em sembla que és la primera vegada que et comento, tot i que gairebé puc dir que ja et conec, de llegir-te sovint pel fòrum.

I el fet de no haver-te comentat abans, que quedi clar que no ha sigut de manera intencionada. Normalment, ho he dit en més d'una ocasió, en aquesta web només em dedico a la poesia. I quan comento ho faig dels que apareixen a la pantalla d'inici com a "darrers publicats". O sigui que, possiblement, no hem coincidit, i ja està.

Sobre aquest poema, no puc opinar pel que fa a la música i a la cantant, perquè no la conec. No sóc gaire afeccionada a la música, la veritat. I pel que fa a grups, em sembla que ens separa una enorme llacuna. Però sí puc dir-te que els teus versos mantenen un ritme bo i tot i que no hi ha una rima constant, la melodia sona com una cançó. Suposo que és un poema, com molt bé indiques tu mateix, escrit en un moment en què et sents molt proper a tot el que et dóna aquesta dona, aquesta cantant.

I penso que és una llàstima que ella no la pugui llegir. De ben segur que li agradaria i li faria gràcia que un fan seu li hagués dedicat un poema de felicitació.

Endavant, Josep!

Salut!

LLIBRE

Me'n sonen uns quants, però jo ja vaig dir un dia que el curiós matrimoni entre un servidor i la música passa més per moments d'indiferència que de desenfrenada passió.
M'ha semblat una bonica mostra d'admiració comprensible per un moment puntual, l'aniversari.
De tots els que has citat els noms, n'hi ha un que em sona força perquè pertanyo al 50% de gent que la coneix i li agrada el seu estil (l'altra 50% de gent que la coneix diguem que... odia força la seva veu). És el de Céline Dion. Precisament al relat al qual abans feia referència, crec que és Des de l'enigma d'Almirna a un cap d'any mogudet. Carta de l'autor, transcric parcialment la lletra d'una cançó que m'agrada especialment.
Bé, de nou prou rollasso (ja saps que semblo una persiana, si vull) i a veure si efectivament han arreglat la fatxada ;-) Estic intrigat i t'ho dic sincerament per veure com queden resolts els interrogants oberts que hi ha. Crec que ja t'ho vaig dir, però jo als 13 anys el que tu fas ara em quedava a anys llum.
Vinga noi, segueix escrivint, que vals molt!

Vicenç