A l'alba de la primavera

Mor la mar,
grinyola el cel,
la lluna es posa el seu bel blau i desapareix.
Escanya un crit,
ha mort la nit,
es para el moviment de l'aire i desapareix.
Ha minvat el fred,
ara dorm l'hivern,
la neu desfeta llisca avall i desapareix...

La trista poesia de la vida ha dit... que tot està escrit.