Cercador
A la veu dolça d'avui
Un relat de: Mikel Andrés- Compartir:
A la veu dolça d'avui que m'ha dit sí
abans d'un sospir meu i d'un somriure,
després d'un perdona, parles català?
I potser no et conec, ni tu a mi,
ni saps d'açò ni jo d'allò i aquestes coses,
però m'has dit sí i després t'has fet més dolça
i t'he vist traure les ales i a la merda les cadenes,
i si no ens deixen volar? Poc m'importa,
m'has dit sóc de les illes, jo t'he dit de la frontera,
no fan falta floritures per al goig de l'aire pur,
del meu somriure al veure tatuat un braç amb un t'estimo
al meu banc del subtetrrani.
Som qui som, un món, i que no es perda.
abans d'un sospir meu i d'un somriure,
després d'un perdona, parles català?
I potser no et conec, ni tu a mi,
ni saps d'açò ni jo d'allò i aquestes coses,
però m'has dit sí i després t'has fet més dolça
i t'he vist traure les ales i a la merda les cadenes,
i si no ens deixen volar? Poc m'importa,
m'has dit sóc de les illes, jo t'he dit de la frontera,
no fan falta floritures per al goig de l'aire pur,
del meu somriure al veure tatuat un braç amb un t'estimo
al meu banc del subtetrrani.
Som qui som, un món, i que no es perda.
l´Autor
54 Relats
11 Comentaris
17936 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.
Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org