A la millor de les amigues............

Un relat de: paparola

Lliris,
blancs,
transparents.
Ser com un lliri
Portar el lliri a la mà.
Tan fàcil com seria.
Com ho va ser.
Però la vida vol coraça.
I tinc tristor
dons no en ser.
Em demanes ,
que per mi no passi el temps.
Però saps amiga,
ja no sé com sóc
ni què vull
ni no res.
Sé que estimo
a la meva gent,
com millor sé.
Però la vida de vegades gira
potser no et fas entendre
Però de ben segur
hi han amics
a qui estimes
tan o més
que ahir, avui i segurament demà.
Et dol l'ànima
que pensin que una canvia
quan el món
que un estima
el vol tindra cada dia.
Es per això
la meva estimada amiga
que no se com explicar-te,
que tota jo sóc ferida,
que tinc pena
que no voldria.
De ben segur que t,escolto
cada dia.
Que tu ets forta
que ets viva
que ets una envejable amiga.
Que t,estimo,
amb el meu significat
ni millor ,ni pitjor
el que se
el que sento,
el que hi ha.





Comentaris

  • Amistat[Ofensiu]
    somriure | 03-09-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquest cant a l'amistat certament mai oblidarem aquets amics que ens acompanyem en els moments dificils quan es dificil ser-hi al nostre costat i que ens diuen que em canviat perque clar ho pasem tb malament quan estem tristos, un peto moltttttt fort i no perdis aquesta sensibilitat els que t'estimen es preocupen per tu.

  • Llibre | 02-09-2005

    No feia gaire li comentava a un altre relataire que m'agraden aquests poemes que parlen d'un altre tipus d'amor: l'amistat.

    Sí: perquè sovint ens capfiquem a parlar i recitar versos d'amor no correspost, idolatrat, aconseguit, somiat... i ens oblidem de les persones que moltes vegades sí que es mantenen, fermes, al nostre costat.

    Felicitats per poder cantar aquestes paraules a una amiga.

    LLIBRE