a Gabriel Ferrater

Un relat de: prudenci

Perqué els teus versos m´han poseit la má
moltes vegades en escriure,
vull dirte, home que sents com jo la vida,
que , lliurement, el teu record pot ser per mi
com una barana de balcó pintada de carabassa al barri vell;
o com sentir la solitud, o una sardana.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: