a Federico G. Lorca

Un relat de: prudenci

A la vora, vora,
de l ´aigua de plata,
la lluna fa punta
a la daga que mata.
I el verd de la brisa
damunt les teulades
inspira traicions
a cors que t´esguarden.
A la vora , vora,
de l ´aigua de plata,
la lluna fa punta, la vida s´escapa.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer