Cercador
A contrallum
Un relat de: joandemataro- Compartir:
El sol queia, volent jeure
i, suaument, s'amagava
tot lliscant per rere els munts;
netejant ses siluetes,
més clares, a contrallum.
I al vell Castell, altra volta
es tornava a il.luminar
la finestra on la ponzella
havia vetllat tantes nits
a la llum de les espelmes.
Consumint-se, amb l'anhel
per l'escalfor del seu rei
que lluny d'allà guerrejava
I a l'endemà, el sol ixent
saludaria per davant
portant noves esperances.
Comentaris
-
Un regal autèntic![Ofensiu]Unaquimera | 30-11-2010
No coneixia aquest castell de Burriach, però després de llegir el teu poema em sembla haver assistit en viu i en directe a la posta de sol des de les seves muralles:
gràcies pels versos i per la imatge, és a dir, pel teu doble regal.
T'envio una abraçada de rebenvinguda,
Unaquimera
