a Antoni Gaudí

Un relat de: prudenci

Clavat en el teu front l'estel de l'alba,
mires de fit a fit
l'agulla qu'esgarrinxa els peus de Déu;
i cantes una cançó de glòria, i et fan seu
els hipòcrites i els especuladors que no t'entenen,
però somriuen.
I jo, després de veure't, ja sóc viu.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: