86.400

Breu i concís. Clar. Directe. I amb un ritme que ve marcat pel mateix títol, que tot jugant amb els número, dóna la sensació de fugacitat i de vida, alhora.

És un relat un xic diferent als que t'he llegit fins ara. I d'aquest m'ha agradat la manera de plasmar la idea d'un pensament ocupat en l'evocació d'una sola persona.

Curiós i efectiu.

LLIBRE

M'ha agradat molt, el trobo profud i tens tota la raó del món. Escrius molt bé . Espero que escriguis més. (Asies x el teu 10 a "Et dedico la vida, S.Y.")
Vinga!
dwww
S.Y.

CESC ARNAU

Original, exacte, romàntic, tendre, ben fet.
ANDAVANT. Ets molt jove. I ja fas això?
Quin panorama. Jo soc un avi i soc avi de veritat, nascut al 52 en tinc 52. No sempre a la vida les coses van pel camí recte, em refereixo que de vegades es torcen. Jo també vaig començar molt jove a fer poesia, ho vaig deixar i em vaig passar més de 20 sense acostar-me.
Ara les coses són diferents. Però recony com comenceu¡

Gràcies pel teu comentari.

SALUT
CESC

m'ha agradat per breu i per original

Sí senyora! L'estona que voldriem passar amb els que estimem no te mesura. La temporalitat és una enganyifa de la societat mercantilista. Caòtica. Jo també vull estimar tots els meus segons sense parar.
M'agrada com acabes:
"86.400 instants al dia,
formes part de la meva vida."
Instants del dia, part de la meva vida. Sé que jo te'n dedico un trosset petit per poder fruir amb tu. Gràcies.

que aquí és respira amor! Sí senyor... amor en estat pur, aquell que no deixa quasi ni respirar. aquell que ens fa estimar incondicionalment, i pensar 86.400 segons del dia, en el ser estimat!
Endavant dufi amb l'amor, és un àmbit més de la vida, i és un igual d'important que molts d'altres.
Un petonas!