28 esglaons

El dia havia de començar amb pluges properes si el noticiari de la nit anterior no havia errat. Sigui com sigui, quan em vaig llevar, les pluges ja havien passat feia estona, de fet, també m'havia perdut quasi tot el matí. Eren dos quarts d'una. Com de costum, la meva dèria dormilega havia fet estralls al projecte d'aixecar-me aviat i aprofitar el matí per alguna cosa més que dormir. Els dissabtes son horribles, si més no els matins dels dissabtes, i més encara si no has fet bondat la nit anterior. Un somni força estressant i dolorós havia colpejat el meu cap tota la nit, fent aparèixer unes desagradables punxades intermitents a la meva closca. A causa de l'excés d'hores en estat letàrgic, em trobava en un estat proper al del garratibament muscular. De fet, no em faltaven raons per no aixecar-me.
Encarcarat doncs, sense ganes ni en cos ni ànima vaig fer una finta abans d'alçar-me del tot. Feia un fred que pelava, no m'havia posat pijama la nit abans, i la meva habitació era un congelador. Per acabar-ho d'adobar no havia arribat a aquella etapa de la vida en que almenys pots provar de convèncer a aquell o aquella que dorm amb tu que s'aixequi i et porti l'estufa. Res. Tot depenia de mi altre cop. Tot plegat era una gran merda. Vaig tornar al cau. Sota la flassada vaig reflexionar un instant de què m'empenyia a moure'm d'allà. Les raons de la gana i el servei urgent em semblaren suficients. Al final vaig saltar del llit al segon intent. Em vaig vestir a corre-cuita, amb el ferm propòsit de fer la tortura del congelador el més suportable i ràpida possible. Trenta segons més tard entrava a la cuina, localitzada l'estufa al seu lloc habitual, el segon a menester era la vianda.
Vaig encendre el llum. El dia era gris i el sol ni tan sols havia tret el nas per la finestra de la cuina, que era l'única encarada a tals efectes. l'Instint em feu obrir la nevera sense trobar res que satisfés el paladar per la vista. Una bossa de formatge ratllat de feia una o dues setmanes, mandarines -alguna d'elles malaltona -, i... mm, llet que de ben segur hauria comprat en César. Vaig buidar mig bric de llet a un cassó, amb el propòsit de fer-me una potent bomba de cacau i cafè soluble, deixant la llet al foc i preparant la tassa. Al no poder solucionar immediatament el tema de la teca havia de posar-me seriós amb la higiene i fer dissabte de veritat. Em tancaria al servei sota un confortable raig d'aigua calenta. Em quedaria grogui, i veuria el dia un xic menys obscur. Així de joiós em vaig dirigir a la dutxa; on vaig romandre per més de vint minuts de pagès; coent-me poc a poc mentre escoltava un petit monstre que se'm despertava bramant entre pit i esquena.

Hi ha un estat pitjor que el d'arribar a la conclusió que algú hauria d'atemptar contra la teva persona? Això mateix em va passar pel cap. Una vegada vaig haver sortit de la dutxa. Entre boires d'una bafarada literal que sortia de la porta del bany, em sorprengué al passadís un nou aroma que havia empastifat tot el pis, acompanyat d'una fumera gens animada.
El cassó amb les restes carbonitzades del que hi havia abocat estava ara a la pica. M'havia oblidat per complet del preparat, i vist l'èxit, també vaig desar la tassa preparada a l'armari. Una vegada obertes les finestres, la cosa va minvar, però l'olor de cremat encara s'hi estaria uns dies de record. Finalment vaig fer te, escalfant l'aigua amb una cassoleta que en Patxi havia deixat. Havia acabat amb totes les existències restants de llet, no hi havia magdalenes, no hi havia galetes, no hi havia pa. La paleta de pernil que m'havia tocat al concurs de sant Pere s'havia exhaurit, i encara restava allà quieta a la fusta; pobreta, estava tan prima ara. O bé sortia a comprar, o em passaria dos dies a base d'aigua cuita amb aromes de menta boomer, i mandarines amb formatge ratllat en procés de floració per esmorzar.
Em vaig asseure al sofà per beure el te, que cremava un ou. Sota una llibreta de l'Iñaki, regirant entre un monticle considerable de diaris i paperets diversos de damunt la taula, vaig trobar el comandament de la tele.