1000 llunes en el meu cel...

Un relat de: silvia_peratallada

M'encanta caminar
de nit per la ciutat,
pensant, despreocupada,
acompanyant el silenci,
recordar moments
per allà on passo,
i veure mil llunes en el meu cel...

Comentaris

  • La ciutat solitària[Ofensiu]
    Xitus | 27-09-2005

    Digues-me, quina banda sonora li posaries si la teva caminada nocturna fos l'escena d'una pel·lícula? Quina cançó?
    Sempre endavant!

  • només...[Ofensiu]
    Capdelin | 26-09-2005

    el final del poema "i veure mil llunes en el meu cel"... ja val la pena llegir el poema breu, però fantasiós, nocturn, sonàmbul...
    aquestes mil llunes que són les ganes de viure, d'experimentar, de gaudir de tots els aspectes i sorpreses i novetats de la vida.
    ptons!

  • a mi tmb![Ofensiu]
    kispar fidu | 26-09-2005

    Bones Silvia!
    També m'agrada passejar de nit! per carrers solitaris on el silenci regna l'aire. On la calma m'envolta. On 1000 llunes m'ofereixen 1000 somnis (com diu montxita)

  • Curt però intens[Ofensiu]
    montxita | 26-09-2005

    I quantes coses que diu el silènci! i ens acompanya i ens fa somniar, pensar, recordar. I que no falli mai la màgia de la lluna, i si en poden ser més... doncs genial!!

    1000 somnis per tu!!!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582576 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com