.

avant

captiva...et felicito per la teva originalitat doncs has fet d'un símbol un punt de partida perquè cadascun dels que hem obert el link fem el nostre propi poema....
fins ben aviat
una abraçadeta encaixada
joan

Espero que i seguit. Perquè tornis a ser de nacre, de pluja i de nit.
He llegit alguns dels teus poemes atret per aquest "." tan eloqüent i enigmàtic alhora, i he trobat aquell sortilegi per desar entre les butxaques de les troballes felices.
Que vingui aviat el seguit!
franz

Fantasiós i ple de suggeriments, però puntual, sintètic i concís. El poema que qualsevol poeta subscriuria. Et felicito.

Gràcies pels teus elogis i pel regal inestimable del comentari número mil.

Petons,

Joan

De moment m´has sorprès, fins i tot he pensat que ens prenies una mica el pèl, com aquell pintor que té llenços en blanc, exposats en un important museu de Bilbao, però a poc a poc...
m´has introduït en aquest món abstracte que presentes. Si pensem en la utilitat, en la finalitat que pot abastar un punt i a part, sentirem el comiat d´una relació, el canvi d´idees i de propòsits que contínuament marquen les nostres vides. Si interpretem que és un punt i seguit, ens vindrà al pensament la reconciliació, el desig de continuar sentint la mateixa emoció d´abans, i si mirem el punt tan sols com una figura geomètrica, hi podrem veure el sol, la lluna...qualsevol figura que formi part del nostre estat d´ànim en aquell moment.

Potser el teu propòsit era ben diferent a tot el que t´he dit, però el fet que m´hagis fet pensar... crec que és bo, que has aconseguit el que pretenies. Enhorabona!

Pilar

Es veu que ha estat un error teu a l'hora d'enviar, però, si vols que et sigui sincera, és més poema que molts dels publicats aquí.
Un punt negre gros evoca tant!. Potser en un exagerat minimalisme, el lector pensa en el frau al qual s'ha vist sotmès, però com va dir en Brossa :

"La poesia és un joc
on, sota una realitat aparent, hi apareix una altra d´insospitada".

Apali, fins un altre dia!!

angie

I Mínim comú denominador de molta literatura, el resum de la qual està tambçé aquí en tota la seva simplicitat

Gràcies a aquest punt, mínima expressió, és quan cal eixamplar el camí , reincidir en la continuació d'aquest senderol de les paraules en renglera. Tot i fent un apart... ben clar!, després de la colpidora lliçó
de "Rosella".

I com que no tinc roselles a mà per remetre't, supose que aquesta altra, i el fruit, et seviran com homenatge



Au, salut i rebolica!

encara resultarà que aquest serà el teu no-relat més comentat, fins i tot de la pàgina.

I això dels errors em fa pensar en un repte en el que vaig participar en que al conte el vaig titular "On sou traidores?" i en penjar-lo al post, no va sortir el literal, i clar, quedava força divertit llegir el títol, i en obrir-lo, no veure cap lletra, ni un punt. El jutge va dir que merexia guanyar el meu, per original (...) però que com no arribava al mínim de paraules...

De fet, tenint en compte que és el teu relat cinquanta, pot entrar dins la llista de relataires que al cinquanta han fet un relat diferent i original, mira si no al Mandalf el seu cinquanta...

Si Schopenhauer aixeques el cap!!!


Bona feina Rosella!

Ferran

Avui dormiré amb aquest punt i demà ja sentiré, si ho recordo, si era un punt i seguit o un punt final.

en tan poc.

Felicitats a l'autora per una obra mestra de la síntesi, a l'editora pel seu criteri, i als comentaristes que em precedeixen pel seu sentit de l'humor :))

Exacte en la seua brevetat, sense cap cooncesió a les floritures d'estil; profund i misteriós, alhora que deixa lliure al lector les possibles interpretacions subjacents.
Tot un encert en l'estructuració i, sobretot, sense cap error ortogràfic, morfològic ni sintàctic.
L'enhorabona!

Salut i rebolica!

Fascinant per la seva brevetat però encara més per la seva profunditat... És el punt de la vida, el punt de l'equilibri desequilibri. El punt entre el seny i la rauxa. Quina sort qeu tens de poder expressar tanta tendresa amb un punt. Un poema mediterrani. Com un rellotge de sol a temps de lluna. Potser et va venir la inspiració aquest dia a la nit quan vas anar amb bicicleta...?

A més veig que és un poema bicolor, a destaca surt en negre i una vegada obert és de color vermell...

Una abraçada de punt...
onatge