*<->*

Eis! uooo! quan de temps sense passar-me per aquí! (jejeje, últimament estic fent teràpia de desintoxicació de la xarxa, així que... jejeje).

La brisa dolça de l'amor que et condueix a través d'una espiga fins als seus ulls...

uooo!
que vagi bé!
ens veiem,
Gemm@

geniaaaal.... jijijij està veri veri currat! :P

feia temps que no em passava per llegir a aquesta gent d'aquí, eeeh?! No pot ser!!! i és que exàmens, treballs, feina, i també descans, què coi! dormir... jijij....

M'ha agradat molt nuietaaaaa!!!!! nu te comentu re pk tik na mika ranciaaa... po vaya!


Petonssss!!!!


annna*

és blat i és farina i és pa i és or i s'enfila amb cor de tija de mel i és terra i és cel...
davant del teu sonet... una reverència com un camp d'espigues al juny.
ptons i una abraçada!

Un Sonet!
Abduït pel reflex de l'ona a la carena
cloc el ulls de manera intermitent
i assaboreixo aquell instant destre
mentre el vent m'acaricia silent

Calmat el cor de senzilla manera
persegueix el destí portat pel vent
objectius que són una meravella
plens d'un gran contingut latent

I aconsegueixo així poder copsar
quan mirant des del balandre el camí
petites imatges d'aquest món terrenal

I amb el sentiment perdut aquí
entro, m'aturo, llegeixo tot marxant
potser retrobant-nos si vol el destí.

Un plaer, un mitjó, ... i per la cerveseta que us dec.

OhCapità.

M'agrada aquesta imatge extraordinària que has diibuixat de l'espiga com aquella persona que omple els teus dies, aquella persona que s'ha instalat en el teu cor, que s'hi ha "colat" amb els seus ulls brillants i riallers, convertint la teva vida en un jardi, que tu anomenes "el teu jardí".

I és també excel·lent la manera com ens parles d'aquest sentiment, tendre i dolç que et fa assaborir el temps, i la seva companyia, estiguis amb ell o no, recordant-lo en tot moment, sentint sempre la seva veu que t'acarona enmig de la cridòria.

L'última estrofa arrodoneix amb una suavitat exquisida, aquesta sensació que ens has anat explicant:" junts aneu fent via", perquè teniu el mateix somni que ja ha esdevingut projecte comú de vida, i per tant, no cal tenir els ulls tancats.... perquè el somni ja és una realitat.

Has fet un molt bon poema, amiga meva. Has perfilat amb mà segura una imatge de felicitat i d'esperança i el que és més bonic, és que has sabut fer-ho amb el toc just de poesia. Hauria pogut ser fàcil, crec, caure en un acaramalament potser excessiu. I no ho has fet. Has utilitzat el punt just per permufar el teu poema amb una fragància suau d'estiu, amb olor fresca, de net, que va arribant a les orelles del lector a mesura que es va endinsant en la teva poesia.

Enhorabona. Has fet una bona feina.

Abraçades perfumades, Salz!

PS. Només una coseta: Quin títol li hauries posat, si no haguéssis optat per dibuixar una careta enamorada?

que ens fa seguir el camí enfosquit de vegades per núvols de tempesta...

Un poema genial, amb musicalitat. Sembla escrit al peu d'un cirerer amb un camp de blat que s'exten al teu voltant. (en Bruixot era el privilegiat de tenir els meus decorats particulars però suposo que no l'importarà te'ls faci també a tu)

una abraçada

angie

jejejejeje, que dolenta que sóc !!!!, el mitjó està......UN ANUNCI ( és el relat 106 ) :-)

Ep !!, hi ha un mitjó solitari en el meu reconet. l'has vist ???. :-)

Un poema daurat, suau, fresc i dolç, com la primarera i l'amor.
Un petonet. Pilar.

que va bé per animar-me el dia. Ple de sol que dora les espigues, un tros d'estiu en ple hivern.
M'agrada que ens recordis que
junts seguim camí i anem fent via
somniant el mateix somni amb ulls oberts.
Per que a vegades els malsons nocturns, i les cabòries diàries, ens van aclucant els ulls...

Una pregunta: quan dius
Li veig els teus ulls amb brillantor de vida
no seria millor
Hi veig els teus ulls amb brillantor de vida?

Res. Res. A vegades no puc deixar de veure-li tres peus al gat (i en té quatre, no?). Com a mínim el meu gat negre (tots els bruixots en tenim un, si no ens treuen la llicència).

Bruixot

en el que utilitzes un element natural per apropar-te a l'amor.
Les dues últimes estrofes tenen música, no?
Si fos una cançó... quina ?

Un petó

coneixer-te, la teva poesia és molt bona

La imatge de l'espiga que et duu el vent em fa venir al cap l'aliment, la bellesa i la vida;és preciós poder sentir instants plens de tota aquesta harmonia quan va lligada a l'amor.
Crec que compartir somnis és un màgic nexe d'unió...

Una abraçada!

Ara feia dies que no et llegia... hehe... et tinc molt abandonada: ho sé. Però continuo amb els meus viatgets 2-7/7-2... O sigui que durant una temporada m'hauràs de disculpar, porfi.

D'aquest poema només puc dir-te que m'ha impressionat molt i molt gratament. No sé si és el cas, però en llegir-lo tinc la sensació que l'has treballat més a fons, que t'hi has posat amb una part de tu diferent a l'habitual.

No només hi ha paraules, mots bensonants que ens canten un sentiment d'amor i companyia, un sentiment de llum entre la foscor... hi ha una emotivitat entre cada línia de vers que, ja et dic, m'ha impressionat.

Felicitats. De debò.

Una abraçada,

LLIBRE

Molt maco, si senyor. És un poema preciós. M'ha tocat la fibra.