.

Un relat de: Curculla

Algú xerra però no l'escolto.
Allà a la finestra la pluja em crida
per parlar-me de tu.
La puc tocar sense mullar-me,
tota entelada, tota de vidre.
Puc dibuixar-hi somnis amb la punta d'un dit,
i amb l'alè fer-los tornar boira.
És sols un joc, divertit com una festa.

Comentaris

  • costa de digerir...[Ofensiu]
    instants | 04-02-2006

    és molt dur i com un crit al cel de ràbia, per a qui , cap a qui ? no ho sabrem mai.

  • Cirerot | 10-11-2005 | Valoració: 10

    Acabo mde llegir els poemes. M'han agradat moltíssim, especialment aquest i el de Vampiressa, però els altres també. Perfectes és la paraula.