Cercador


Llista categories

Virtuts [2] Justícia…?

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Senyores… senyors… M’han demanat de fer una petita conferència sobre la justícia. D’entrada he de confessar que ni sóc orador ni sóc polític —això últim gràcies a Déu—. També m’han dit que si ho faig per escrit no passi de 2000 caràcters, que, si per un cantó no són gaires, per l’altre em faciliten la feina a causa de la meva manca de dots d’oratòria i de la meva ignorància supina del tema.

En aquest país, per dir-ne alguna cosa, tenim una colla de manaires que ells ufanosament s’autoanomenen el Gobierno. Jo, humilment, sempre he cregut que governar és una cosa i manar n’és una altra de ben diferent... segurament dec estar equivocat.

Aquests manaires actualment fan servir molt les paraules “medidas cautelares”. Suposo, potser equivocadament també, que amb aquestes paraules es poden engarjolar amb força rapidesa persones que no han fet res més que intentar votar pacíficament i, per altra banda, deixar ben lliures a certs individus que després de quatre anys de les seves malifetes tinguin, teòricament, una sentència d’empresonament.

Ara em venen a la memòria unes paraules pronunciades l’any 1975 per algú que realment ara no em surt el nom... [les escric en castellà no sigui que la traducció no sigui correcta]: “... que nadie espere una ventaja o un privilegio...”

Ara també em ve a la memòria una parella molt enamorada que, després d’haver fet de les seves, gaudeixen de vacances pagades en un país d’aquests que anomenen paradís fiscal.

Ah! L’article 14 de la Santa Constitució Espanyola diu: “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.”

Bé com que havia de parlar de justícia diré que... això... la paraula justícia és força bonica.

Gràcies, moltes gràcies per escoltar-me [llegir-me]

Albert Aixeta Flabiol
Barcelona, 24/11/2017


———————
Escrit entre el 22 i el 24 de novembre de 2017
Revisat per Pilar Campmany i Piqué el diumenge 26


Comentaris

Afegir comentari
  • Era broma![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-01-2018 | Valoració: 10

    Has estat ben explícit i criticón. I la conferència t'ha sortit que ni pintada: curta i punyent. Vaig a veure què diu la teva tercera virtut. Segur que serà molt interessant.

    Abraçada

  • Que bé te n'has sortit![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-01-2018 | Valoració: 10

    Has dit i no has dit. Suposo que per por a que un article, que ara no recordo quin és, no et faci fora de casa teva i de cap al trullo ( tu ja m'entens) . Has estat discret, només has citat paraules d'altres i de la sacrosanta Constitución Española. Per tant, ningú no pot dir que si el Gausachs tal o el Gausachs qual. Que si és de la ceba, que si porta llaç groc, que si sembla que això o allò.
    No com la que subscriu que surt sempre a la foto de totes les manis, concentracions, cantades i actes reivindicatius. Ves qui hi farem! Una que és guapa!

    A veure si m'animo i escric alguna cosa neutral ( tu ja m'entens), però és que el cos em demana guerra i en quan agafo un full en blanc m'agafa la mala bava. Bé, hauré de reflexionar.

    Petonets

  • Nadal injust !!!![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 29-12-2017 | Valoració: 10

    T’agraeixo molt el to dinàmic i alegre amb el que has disfressat el teu relat,
    perquè jo, realment em sento, política i socialment amenaçada.

    Un petó i una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Una paraula[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-12-2017 | Valoració: 10

    Si, una paraula bonica i prou. Espero que aviat em demostrin la bellesa d'aquesta paraula, però ara per ara no la veig enlloc. Una forta abraçada, Joan i que passis uns bons dies de Nadal!

    Aleix

  • A tots ens passa[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 07-12-2017

    Veig que a tots ens passa el mateix, Joan, volem escriure ficció, però el ara i aquí ens traspuen per totes bandes. Tu, si més no, amb la teva ironia habitual al menys ens fas somriure.
    Fins al proper relat!

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-12-2017 | Valoració: 10

    Un relat autèntic m’ ha arribat al cor

  • bon discurs![Ofensiu]
    Endevina'm | 05-12-2017

    Ben plantejat i ben estructurat. Per no tenir gust pels discursos, te n'has sortit prou be!
    Prou clar i entenedor.

    I escolta, t'agraeixo la voluntat de seguir fent lectura dels meus relats, malgrat no els entenguis. Si et fan pensar ja m'està bé.

    Ferran

  • Molt bo[Ofensiu]
    Materile | 05-12-2017 | Valoració: 10


    Un relat que m'ha arribat a l'ànima. Original i amb els tocs d'humor que tan necessitem en aquests moments, El drama i la tristor ja la posen ells!
    Ets un mestre!!!! Felicitats!!
    Una abraçada i molta sort,
    Materile

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

183053 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >