Cercador
Vidre
Un relat de: ArxiaxVidres glaçats m'amaguen de tu
però res no m'impedeix imaginar-te
dolça i tendre entre la brisa
abraçats a la corrua de sorra i platja
mentre el vent t'envolava els cabells.
Els vidres no m'impedeixen somiar-te
quan el vent només fa voleiar
plàstics i bosses entre l'onatge.
Vidres de tren m'allunyen de tu
i tot m'obliga a recordar-te
dolça i tendre entre les places,
aferrats a la multitud inquieta
mentre el fum t'amagava la pell.
Els vidres m'obliguen a imaginar-te
quan el fum només fa enterbolir
cases i façanes i gent dreta.
Vidres vermells em trenquen el coll
I en tot bocí m'esforço per trobar-te
Boja i cruel entre els meus llavis,
Bojos de passió racionalitzada
Mentre em petonejes i em retens.
Els vidres trenquen la veu de cridar-te
Quan la veu només té per cridar
Una trencadissa vítria i ordenada.
l´Autor
63 Relats
90 Comentaris
70306 Lectures
Valoració de l'autor: 9.03
Biografia:
Vaig néixer el 88. Sempre m'ha agradat escriure, no sé exactament perquè. De fet, potser mai m'ha passat res digne de ser escrit, però he estimat, he oblidat, he sentit... I amb això jo ja en tinc prou.I look up in my inwards eye
which is the bliss of solitude....
Nota: Hi ha algú que comenta relats en nom meu.... em sap greu si us ofèn