El tren

Un relat de: Arxiax

Aquella mirada al tren l'ha transportat a un món estrany, desconegut. Amb la mateixa cara de cada matí, amb aquella carpeta que ja té la forma de la seva mà marcada al llom, amb aquella mateixa bossa, amb cada dia menys ganes d'aixecar-se. Amb tot el pes del dia a dia a sobre, ha pujat al tren.
Però, de cop, aquella mirada l'ha retornat al món gris però dolç i bonic de la rutina. Gràcies a aquells ulls s'ha adonat que encara era capaç de somriure, tímid però il·lusionat, a un estrany que li somriu al tren. Ha pujat al mateix vagó de sempre, just davant del vagó, per la mateixa porta. Dret davant el rètol d'informació, ha pujat i, seguint amb el costum, ha mirat al seu voltant a la cerca d'un seient inexistent. A mig camí, però, s'ha trobat amb aquells ulls. El miraven i, quan se'ls ha trobat, li han somrigut sorneguerament. Fugaços, l'han repassat de dalt a baix i, en un instant, ja tornaven a mirar-lo.
Tot plegat ha estat molt ràpid, només els trenta minuts de trajecte. Amb aquells trenta minuts, però, n'hi ha hagut prou perquè els dos s'adonessin d'aquella mena d'electricitat que els recorria. Amb aquells deu minuts, s'han seduït, s'han aguantat la mirada, i han fet l'amor amb la mirada.
A un metre i mig de distància l'un de l'altre, i amb dos yuppies entremig, han tingut l'experiència més sensual, més eròtica, més carnalment sexual que mai viuran. Al final, els dos posseïen una humitat lletosa als calçotets, que poc a poc s'han anat assecant, deixant una olor penetrant que s'ha revelat quan, ja a casa, s'ha tret els pantalons després de tot el dia voltant. La resta de passatgers ni tan sols s'han adonat de l'únic senyal mínimament visible, una petita taca d'humitat als pantalons texans que els dos lluïen.
L'endemà, al tren, no s'han tornat a trobar. Eren a dos metres l'un de l'altre, s'han vist, però en cap moment s'han identificat. Els ha quedat un record humit i olorós, el millor instant de sexe que dos desconeguts poden compartir. Li ha quedat, també, la por de saber que aquest instant l'ha compartit amb un desconegut d'ulls marrons... amb un noi d'ulls marrons.


Comentaris

  • m'agraden, els trens[Ofensiu]
    camisa | 31-08-2007

    l'he trobat especial només pel titol

  • la líbido [Ofensiu]
    meral | 31-08-2007

    a cops funciona de manera estranya.
    Petons

l´Autor

Foto de perfil de Arxiax

Arxiax

63 Relats

90 Comentaris

70132 Lectures

Valoració de l'autor: 9.03

Biografia:
Vaig néixer el 88. Sempre m'ha agradat escriure, no sé exactament perquè. De fet, potser mai m'ha passat res digne de ser escrit, però he estimat, he oblidat, he sentit... I amb això jo ja en tinc prou.

I look up in my inwards eye
which is the bliss of solitude....



Nota: Hi ha algú que comenta relats en nom meu.... em sap greu si us ofèn