El somriure

L'Oriol balla sol. Ha vingut amb uns amics, però en Joan ha anat al lavabo i en Carles és a la barra intentant demanar una cervesa.
De cop, veu un somriure estrany que se li acosta. S'enretira, per deixar pas, però llavors s'adona que ell no és la direcció sinó el destí. El somriure se li acosta i li parla de coses banals, fins que li n'arrenca un a ell, de somriure. Després de xerrar una estona, o d'intentar-ho entre el soroll, el somriure marxa quan veu que en Joan torna del lavabo. Sense saber en quin moment han intercanviat els telèfons, l'Oriol li somriu mentre marxa.
Ballarà tota la nit. Beurà més alcohol del compte, i demà no recordarà res de la nit... només un somriure estrany, màgic, que queda confirmat per un número nou a la memòria del telèfon.

Una setmana més tard, també un diumenge de ressaca, a les horroroses deu del matí, el mòbil sona. Emprenyat, l'Oriol el mira. És el somriure. Intentant dissimular el mal de cap i la veu ronca, l'agafa. Sí, es el somriure estrany.... Queden per anar a prendre alguna cosa divendres que ve, després de sopar. A les deu allà.

L'Oriol arriba mig minut tard. Ha passat per davant d'una església desconeguda fa cent metres, i tocaven les deu. Abans de girar la cantonada, es mira de reüll en un aparador. Vol anar bé, vol quedar encara millor que la nit que es van trobar...
El somriure ja l'espera. El saluda amb gest, amb les mans a la butxaca. Van junts a un local (el somriure, diu, el freqüenta) i el somriure demana pels dos. T'agradarà, promet.

No només li agrada la copa. Se n'ha adonat quan, per sota la taula, les seves cames han topat. L'Oriol ha volgut eternitzar aquell segon...

Ja és tard quan l'Oriol i el somriure decideixen de marxar. En un moment donat, el somriure li agafa la mà i el besa. L'Oriol queda parat. No entén que passa. A ell no li agraden els nois, però ara mateix té una erecció difícil de dissimular...

El somriure s'aparta. Confús, demana perdó, s'embolica amb mil disculpes, mentre l'Oriol no reacciona. És mut. De cop, i sense saber perquè, l'agafa per la cintura i li torna el bes. Però aquest és molt més apassionat, molt més eròtic, molt més sensual que l'anterior. De fet, ho és més que qualsevol dels que l'Oriol mai havia fet....