Viatge a l'interior

Un relat de: reusenca

VIATGE A L’INTERIOR

Em vénen a la memòria aquelles cruels paraules que paeixo una a una i que revelen tot allò que m’encén per dins i a l’hora m’enlaira:
“ Aquesta, la meua dissortada i maltractada terra”
Quanta estima m’indueix!!! Quan em pregunto què sóc i pretenc analitzar la meva identitat, em sento ferida i enarborada. Dia a dia m’ adono que sacsegen el més profund de mi mateixa: la meva terra, sense ella perdo la meva raó de ser. Canto l’existència, canto el viure, canto el meu sí.
Quin és l’eix del meu pensar? Com faig entendre el que sento? Com proclamo la meva identitat? La paraula m’ajuda, la llengua m’encisa, l’expressió em mou a aixecar-me i dir:
- “Ja n’hi ha prou, d’aquest assetjament aferrissat! Deixeu-me ser allò que vull ser! Deixeu-me ser allò que sóc, perquè no vull ser una altra cosa!”
Tinc un país que és el meu! Tinc una llengua que és la meva! On em volen portar aquestes forces externes que ofeguen tota la meva riquesa ?
Sóc conscient de la petitesa dels meus actes i a la vegada de la grandesa i força del meu sentir. No estic sola, en som molts que viatgem junts, molts, molts, més dels que ells creuen i volen.
Instants de mort i de vida. Instants de ser i no ser. Instants de riure i plorar. Contradiccions emeses que em fan avançar. No és la mort la que m’ajuda sinó la vida que m’espera. El no ser em mata, enyoro el ser de cada dia. Somriure és el que cal, no ploraré, encara que els ulls m’ho demanin.
CATALUNYA, TERRA AIMADA!!!
Tu ets tot allò que vull ser, perquè sense tu, no sóc ni allò que volen que sigui. Tens per penyora el meu parlar. No me’l prendran, perquè si així fos em fondria, me n’aniria a aquell espai del no res. Si m’allunyo de la terra et duc amb mi i no et deixo. Si a tu t’enterren m’enterraran a mi també. Si em prenen el meu parlar emmudiré, callaré i moriran les paraules:

CATALUNYA,TERRA AIMADA!!! De l’ Ebre al Pirineu, de la mar Mediterrània a les terres de Ponent... un bri d’esperança ens fa néixer cada dia. Enfilarem el cim i conquistarem la carena. Gent... la nostra gent enlairem-nos i no ens aturem! El nostre baluard és la convicció que ens fa ser qui som i l’estelada és el senyal que ens mena a construir el nostre país. Terra ferma, dolça contrada... Proclamem el poble, tots a una: “Ens en sortirem...”
Caminem tots aplegats: tu, jo, els altres i els de més enllà. Escriurem la història pas a pas amb fermesa i alliberats. Amb estima i esforç, com deia Joan Maragall:
“Que el vent és fort i Catalunya és gran”


Comentaris

  • Gràcies Joan[Ofensiu]
    reusenca | 21-02-2014

    Espero que ens trobem molts cops en el soroll o en el silenci. Allà on nosaltres vulguem i que ningú ens ho impedirà.
    Amb complicitat: en som molts, més dels que ells creuen i volen...

  • Visca Catalunya ![Ofensiu]
    joandemataro | 20-02-2014 | Valoració: 10

    tots plegats ho farem possible, i serà aviat !

    gràcies pel teu amable comentari i per compartir

    salutacions des de mataró
    joan

  • Complicitat[Ofensiu]
    reusenca | 20-02-2014

    Moltes gràcies Gemma i Sergi. La complicitat forma part important de la teranyina de sentiments i possessions que em fan situar-me i dir...

  • Molt bon relat,[Ofensiu]
    Gemma Matas | 19-02-2014 | Valoració: 10

    Defineixes molt bé el sentiment de tots els catalans, dels que ens sentim catalans!
    Jo, fa anys, vaig escriure un poema, RECORDS. Hi veig similitud, veig que trepitgem ben bé la nostra terra.
    Sóc empordanesa i el vaig dedicar a l’Empordà amb nostàlgia i gran estimació, ara visc a Sabadell. Em preguntes, sents enyor? I penso, sí, però sóc a Catalunya i el nostre PETIT PAÍS ens omple per totes bandes!

    Moltes gràcies pel teu comentari i, tens raó les dues últimes frases són les que realment defineixen tot el sentit del poema.
    Una abraçada,

    Gemma

  • Pertànyer o tenir[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 19-02-2014 | Valoració: 10

    La terra on naixem és on ens pertoca viure si no és nostra. La terra on naixem és per a gaudir-la si és nostra!

    Sentiments i esperances cap a tu!


    Sergi

  • Encoratjada...[Ofensiu]
    reusenca | 18-02-2014

    No saps prou com m'encoratja el teu comentari. Malgrat la força interior en són molts els sentiments que t'abrumen dia a dia. Per això les tevés paraules m'encomanen un alè de complicitat.
    Moltes gràcies Aleix

  • Visca Catalunya![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-02-2014 | Valoració: 10

    Fantàstic Carme! Has escrit tot allò que sentim molts catalans i que constatem cada dia que passa. No et preocupis per la gent que es manifesta en contra. Els que som favorables ho serem, ara, fins on calgui. Avui he estat per Vilanova i la Geltrú i la quantitat d'estelades que es veien arreu cridava l'atenció d'una parella de francesos que dinaven al nostre costat. Som i serem! Una abraçada i moltes gràcies pel teu comentari.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de reusenca

reusenca

11 Relats

51 Comentaris

9148 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Sóc nata a Reus, encara que fa 35 anys que no hi visc. Sóc mestra, encara que ja no exerceixo ja que m'ha arribat la "dolça" edat de la jubilació.
La llengua és una de les meves grans passions. Sempre he pensat que quan em jubilés em dedicaria a cultivar-la, sobretot la llengua escrita. I aquí estic per complir els meus desitjos. espero que amb l'ajut dels relataires, ho aconseguiré. Gràcies per endavant.
Carme, la reusenca