Cant de l'Amat i l'Aimada

Un relat de: reusenca


El cel rogenc i ataronjat té una presència molt especial en el primer moment del dia. Els núvols desdibuixats acompanyen el gran astre que es presenta omnipotent.
Els dos amants a l’ombra del pal del vaixell s’estimen: apassionadament es fan presents l’un en l’altre. El temps no compta. Les paraules s’escolen dins el silenci que perdura. Serenor de dos cossos que s’ho diuen tot.
De fons se sent una cançó:

“Quan surts per fer el viatge cap a Itaca... / has de pregar que el camí sigui llarg...”

En el seu càntic d’amor intueixen, copsen un trajecte llarg amb matins i vesprades curulles de tot i de molt.
Es prometen llarga vida junts. L’Aimat i l’Aimada cerquen la seva Itaca tot ensumant el vast viatge.

“Tingues sempre al cor la idea d’Itaca/ Has d’arribar-hi és el teu destí/però no forcis gens la travessia... “

S’han promès fidelitat, estima, endegar un camí junts. Són lliures, són amants, són ... tot allò que anhelen.
Les mans de l’Aimat acaronen la faç de la dona que tant estima. De sobte, els seus dits atrevits i melancòlics ensopeguen amb uns objectes que semblen col•locats en aquell lloc per algun afer transcendent. El gentil amant delicadament se’n apodera, i diposita un d’ells en el palmell de la mà de l’Aimada. L’altre el clou dins de la seva mà. Un parell d’arracades sense forma precisa, sense identitat, passen a ser copartíceps d’un acte inexorable, amagades cadascuna en el palmell de sengles mans. L’Aimat i l’Aimada les enllacen buscant la complicitat amagada d’un objecte, testimoni de la promesa que els exalta, i conscients de la vida que els espera.

“Es preferible que duri molts anys/ que siguis vell quan fondegis l’illa/ ric de tot el que hauràs guanyat...”

El viatge a Itaca és l’himne que guiarà les seves vides i un parell d’arracades el símbol que corroborarà el seu compromís amorós.

Comentaris

  • Salada prosa poètica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-05-2015 | Valoració: 10

    Caram, quina prosa més poètica ens has regalat! Quin deixar-se anar, quin deixar-se endur, quin contacte més bell amb la natura i el sentiment d'estimar! Tot el relat traspua un desig, el desig que expressa tan bé la cançó de'n Lluís Llac. Una forta abraçada i moltes gràcies pel teu comentari.

    Aleix

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-04-2015 | Valoració: 10

    Els teus relats son molt macos i sentits.
    Gràcies per la teva felicitacio
    Ens llegim
    Montse

  • Moltes gràcies!![Ofensiu]

    Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat "Absència". La veritat és que m'ha fet molta il·lusió ser seleccionada (no m'ho esperava!) i el comentaris que em feu arribar. M'he llegit el teu relat i m'ha traslladat al meravellós "Càntic dels càntics" i al "Llibre d'Amic e Amat" del mestre Llull. Enhorabona també per a tu!! I moltes gràcies de nou!! Jo també sóc del ram de l'ensenyament, tot i que a Secundària i compartim l'amor per la llengua. Busca'm al facebook si vols que mantinguem contacte i que xerrem una miqueta. Per a mi seria un plaer. Bones festes!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de reusenca

reusenca

11 Relats

51 Comentaris

9148 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Sóc nata a Reus, encara que fa 35 anys que no hi visc. Sóc mestra, encara que ja no exerceixo ja que m'ha arribat la "dolça" edat de la jubilació.
La llengua és una de les meves grans passions. Sempre he pensat que quan em jubilés em dedicaria a cultivar-la, sobretot la llengua escrita. I aquí estic per complir els meus desitjos. espero que amb l'ajut dels relataires, ho aconseguiré. Gràcies per endavant.
Carme, la reusenca