Cercador
La colla dels encantats
Un relat de: reusenca- Compartir:
A la plaça de l'església
avui dia assenyalat
samarretes color blanc,
al final verdes seran.
La colla dels encantats
de xerinola i de festa
tres de sis han de coronar
i el seu bateig celebrar.
La pinya ja es va formant
segons i terços col•locats,
s'enfila l' aixecador
i al darrera l' enxaneta
Amunt, amunt...
castellers, això ja és nostre!
Fita aconseguida:
sarau, disbauxa i alegria
somriures i plors es barregen
emoció i plena sintonia.
Visca, visca els encantats
la nostra colla castellera!
Begues orgullosa i satisfeta
salta i balla ben contenta
joves, grans i canalla.
El camí ja està encetat
endavant que fa pujada,
encantats, llarga durada!
Comentaris
-
Un poema molt sentit [Ofensiu]Naiade | 20-10-2014 | Valoració: 10
Alegria, i sentiment molt nostre guien les teves paraules. Son les nostres arrels. Com un arbre fet de miques va creixent el castell. Així el nostre poble arribarà per paral•lelisme a ser un ben gran castell.
Una forta abraçada
-
M'ha agradat el poema[Ofensiu]Mar Costa | 17-05-2014 | Valoració: 10
especialment per les samarretes verdes, jo sóc de Mallorca i estudii filologia catalana. Ja deus saber com està el tema de l'educació per aquí de manera que el poema m'ha recordat a aquesta lluita constant que tenim aquí.
Per altra banda t'agraesc molt el comentari que em vares deixar, m'ha encoratjat molt perquè no sabia si era el lloc adequat per escriure contes. A part que feia molt que no escrivia i el vaig escriure el dia de Sant Jordi per la meva parella. A veure si m'anim a tornar escriure. -
Fantàstic saber-ne gaudir![Ofensiu]reusenca | 21-02-2014
Gràcies Josep Mª pel teu entranyable comentari. Jo també hi estic implicada amb el meu fill. Potser algún dia ens hi trobem en una plaça qualsevol, un dia qualsevol, en una festa qualsevol... Amunt amunt que fa pujada. Com n'és de fantàstic saber-ne gaudir.
Fins una altra
Valoració mitja: 10
l´Autor
11 Relats
50 Comentaris
11289 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97
Biografia:
Sóc nata a Reus, encara que fa 35 anys que no hi visc. Sóc mestra, encara que ja no exerceixo ja que m'ha arribat la "dolça" edat de la jubilació.La llengua és una de les meves grans passions. Sempre he pensat que quan em jubilés em dedicaria a cultivar-la, sobretot la llengua escrita. I aquí estic per complir els meus desitjos. espero que amb l'ajut dels relataires, ho aconseguiré. Gràcies per endavant.
Carme, la reusenca