VETLLO

Duc la pell colrada de vosaltres.
Taronja, tintada de rialles,
i groga, de xiscles tatuada.

Duc el cor tot clos en petitesa,
poruc de no saber estimar
o d’un batec mancat d’ardidesa.

Duc la sang d’ombres atapeïda,
vermella i exhausta de la dansa
d’ésser a l’aguait sense recança.

Duc l’alè afeblit per l’oblit
de la seva absència en els racons
on amagueu els millors dels sons.


Feixuc però amatent ara em sento.
Quan ferm dormo, ni tant sols vetllo.