ATIO

Amatent resto per viure la segona de les vides
que jo avui encetar volia.

Embarbussat de besades i amb brases de la primera,
curo a atiar la foguera.

Xop era i prest m’escalfo,embravit per la frisança
del que de nou se m’atansa.

Ja he oblidat l’absència que em volgué podar les branques
de nou crescudes ufanes.

Esquerdats per la buidor que volia embriagar-me,
duc fardells curulls d’amor.