ESGUARDO

Assegut vora la fi de merlets antics,
esguardo l’avenir i amollo el compliment.

El bagatge en essència és ara aquí amb mi,
amb cos ferm, fornit i presència convincent,
disposat a prevaldre com element bàsic
i esdevenir el veritable fonament.

Sento remorejar la simple melodia
de veus que m’han fet seguici i companyia.
Xiuxiuegen precises tonades, triades
d’ entre les que m’han dut on no vull ser a vegades.

M’alço sobre seu, sí temorós, però erecte.
M’encaro a demà, malgrat fosc, a cor premut