LA LLARGADA DE LA LLENGUA EQUINA ( O UN NOU VIATGE ESPATARRANT DEL ZOOTECNISTA DE REMUGANTS)

Un relat de: Rubi
Tal i com la meva dona va verbalment explicitar en acomiadar-me per sortir cap l’aeroport, aquella vegada marxava amb entusiasme notable i menor recança que altres vegades. Ben veritat, marxava cap al comptat anglès de Suffolk. Però en aquesta ocasió no em tocaria treballar en la raça autòctona de remugant ni en les brutes i massificades granges de porc pigat de la zona que ja havia trepitjat en més d’una ocasió, la fortor de les quals, persistentment residia en la meva pituïtària fins més de dues setmanes després de abandonar-ne les instal•lacions.
No, aquesta vegada havien sol•licitat al laboratori que ajudéssim a guarir l’ estranya afecció que patia en Dark Arrow, un superb exemplar de cavall de cursa anglès que havia estat molt guardonat a principis d’aquesta dècada i avui, ja retirat, era usat com a semental per crear nous campions.
En explicar-nos al departament sanitari la simptomatologia que presentava, decidí traslladar-me a Suffolk amb més d’una mostra de les noves vacunes recombinants que recentment havíem desenvolupat i estàvem a punt de comercialitzar.
Ja en terres angleses, atansant-me al meu destí, tot travessant els paratges circumdants dels Trimley Marshes, vaig recrear-me inspirant profundament i lenta, assaborint aquell aire, sabent que m’esperaven dies de tranquil•litat, de gaudiment, de luxe i sana natura.
Les meves projeccions mentals d’opulència i confort van ser corroborades tan sols arribar als allotjaments de l’eugassada Laughton, situada a quasi dues hores de Ipswich. En arribar, ben entrada la tarda, em va sortir a rebre el mateix Mr Laughton, amb qui havíem fet algunes video-conferències prèvies al meu desplaçament. En elles m’havia explicat que feia dies que el seu millor semental no tenia esma per cobrir les eugues, que havia perdut pes i que semblava tenia dolor en empassar.
L’acompanyava qui em va ser presentada com Bàrbara, la màxima responsable del benestar i confort dels cavalls, que ràpidament em concretà més els símptomes de l’animal i me’n feu una breu anamnesi. Era baixeta, de pell clara però cabells negres i llargs, que recollia en una cua que li quedava a dos dits del sacre. El seu genu varum, a més de l’exigua alçada, permetia afirmar quasi sense marge d’error que havia estat jockey, o, atesa l’edat que m’atrevia a endevinar-li, encara ho era. Les seves mans, endurides per la continuada carícia de regnes i arreus de cuir; les seves botes de muntar, negres, altes i brutes de palla, fang i restes d’excrements i la seva olor, en la que la suor de cavall quasi eclipsava ja la del desodorant matinal, em varen donar a entendre que passava moltes hores a les quadres.
Mr Laughton em va aconsellar prendre una bona dutxa i fer-la seguir per un tranquil àpat, regat per un bon vi, adduint que ja es faria la feina que m’havia dut allí l’endemà, amb el sol del matí. Sense refusar-ho, li ho vaig agrair, però dubtant que el vi que m’oferia pogués superar l’anyada empordanesa del 2015 que havia degustat aquell cap de setmana, dubtant també que demà tinguéssim sol pel matí i, sobretot, desitjant acabar aviat la feina per fer turisme per la plana de l’est d’Anglaterra, li vaig contestar que preferia fer immediatament l’exploració de l’animal a tractar abans de gaudir de cap mena de repòs.
-“Anyway, this is up to you”, em va respondre. I li va indicar a la Bàrbara que m’acompanyes a veure en Dark Arrow.
La quadra del semental era la “suite” presidencial de les quadres: espaiosa, amb zona seca i zona per a higiene, sistema de dutxa incorporat, dipòsit de palla per jaure i de menjar separats, dos abeuradors correctament separats en espai, sòl tou, revestit de fusta laminada i porosa. Entenia ara el nivell d’inversió en els cavalls de Mr Laughton. Entenia ara el que m’esperava a mi en l’edifici principal, encabida en un castell renovat en l’època victoriana, a la fi de la feina. Entenia ara el que suposava pel meu laboratori reeixir en el que ens havia demanat aquest client.
En companyia de la Bàrbara, que no deixava de mirar-me recelosa, com si fos el metge que fes un tacte rectal al seu promès la nit anterior a la nit de noces, varem començar a examinar el cavall. Era de creu molt alta, proporcionat en muscle i greix, color negre nit, amb tres peus blancs, crinera sedosa i perfectament pentinada, com la llarga cua, convenientment rasurada abans de tocar terra, per a que fos útil per al seu propòsit, foragitar insectes voladors indesitjables, però no s’embrutés fent d’escombra.
Li varem inspeccionar els orificis. Semblava sa, amb un lleuger grau de deshidratació. Les dents sanes, les genives molsudes, però en usar la petita lot per inspecció oral, vaig apreciar una evident e irregular hipertrofia de l’amígdala palatina dreta.
-Hauria d’inspeccionar els genitals - li vaig dir a la “jockey”.
Ella, sense deixar-me de mirar fixament, va atansar-se a un petit armariet ben camuflat de dins la quadra i va treure uns guants quirúrgics que em donà. Mentre palpava la bossa escrotal de l’animal, la noia, sabedora de quin era el següent pas, va començar a estimular el penis de l’animal amb la seva pròpia ma, oblidant, o això vaig pensar, posar-se el corresponent parell de guants. En pocs segons, va aconseguir l’erecció del membre del cavall, quasi un metre de penis rosat va sortir a lluir el seu esplendor. En finalitzar aquell acte, la Bàrbara em somreia maliciosament, mirant el meu paquet i assenyalant-lo a impulsos dels seus ulls.
El penis era net i jo vaig finalitzar la meva tasca agafant un frotis de l’ engrandida amígdala i, amb això, donant quasi per segur el meu diagnòstic.
Varem endreçar la quadra, tapar el Dark Arrow amb la seva manta, tancar les llums i marxar cadascú als seus allotjaments.
En arribar al meu i voler classificar el material recollit, vaig adonar-me que havia pres la mostra per a anàlisi citològic en un tub per anàlisis microbiològic. No em servia. No volia perdre massa temps en saber els resultats, així que un cop expressada la conseqüent...:
-Merda !!!!
...vaig emprendre de nou el camí cap les quadres, travessant el frondós jardí, habitat de roures i farcit de parterres de diferents variants de tulipes, roses i orquídies.
En arribar a l’estança del Dark Arrow vaig veure hi havia la Bàrbara. Era a punt de cridar-la, per a que m’ajudes de nou, quan un sisè sentit, ja prou desenvolupat, em va deturar. Allí passava alguna cosa.
La Bàrbara va treure la manta al negre i alt cavall i mentre aquest la mirava, amb força atenció, em va semblar, ella va procedir ràpidament a desprendre’s de la seva jaqueta curta i cenyida, de la camisa, d’un sostenidor esportiu blanc, dels pantalons de muntar blancs, una mica bruts, que havia lluït tot el dia i que hàbilment es va treure per sobre les botes i, finalment, d’un minúscul tanga que no va costar extreure. Va quedar nua, sols vestida amb les botes de muntar negres.
Amb un destre salt, es va enfilar a la creu del cavall, de pèl setinat i negre, iniciant immediatament una sèrie de moviments en balancí que acompanyà amb una cada vegada més compassada, profunda i estrident respiració. El seu petit cos s’arquejava, assolint progressivament quasi un cercle perfecte, mentre l’equí aixecava el cap i tibava les orelles, com si no desitgés perdre cap nota d’aquella música.
Fent un altre enèrgic moviment, la noia va saltar de nou a terra, sense perdre la verticalitat, i es va encarar a Dark Arrow. Em va semblar que es miraven fixament. La Barbarà va recolzar l’esquena en una bala de palla a mig desfer que havia quedat entre la paret i ella i va separar lentament les seves cuixes. El cavall va aleshores treure la llengua...humida, llarga, ampla, lliscosa...i la va introduir a la vulva de la seva cuidadora, movent-la amunt i avall, de costat, estirant i arronsant, enllustrant, com un turgent instrument humidificador. En poc menys de dos minuts, la Bàrbara esclatà en un crit, somort per no fer soroll, d’èxtasi. S’abraonà sobre la testa del cavall i recolzà el seu front sobre el front d’aquell...i somrigué. El Dark Horse, acotà les orelles i tancà els ulls, renillant amb un to que no era de queixa ni de desconfort.
Passats dos minuts més, en els que, encara no se per quina raó, em vaig quedar embadalit i immòbil, la Barbarà, novament sense guants, va iniciar el ritual ereccionador que m’havia servit a mi per explorar les parts nobles del noble animal, penso, però, que ara amb una altre intencionalitat.
Vaig girar cua poc a poc i procurant no fer cap fressa. Certa tibantor distal em convidava a restar-hi, però quedar-me un minut més allà ja hauria impedit qualsevol conversa amb la meva dona, d’aquelles que es comencen quan et pegunta:
-Què, com ha anat el viatge?.
L’endemà vaig donar el diagnòstic a Mr Laughton, li vaig proporcionar varies dosis de vacuna en front de Papil•loma Virus Humà i li vaig indicar quines reduccions de personal havia de fer si no volia una epidèmia entre els sementals del seu preuat bestiar equí.
Abandonada la residencia de l’eugassada Laughton, encara gaudí d’un parell de dies fent turisme pels voltants. En arribar diumenge al London Stansted Airport, de camí a casa, mentre facturava la maleta, vaig veure de reüll la morena cua de cavall de la Bàrbara, que quasi li arribava al sacre, que feia cua per prendre un avió cap, deduí, un nou destí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer