SUMO

Un relat de: Rubi
Sumo els cops i les manyagues, fites torçades i erectes
a la més punyent desfeta.

Sumo la sinuosa recta a la corba més tibada
per saber com atansar-me

Sumo les negres i blanques esquerdes en pell eixuta,
erma ja de jovenesa.

Sumo el renec i l’audaç adjectiu amb la desídia
i la tenaç persistència.

I la ferma resclosa d’una línea d’horitzó
amb el record d’un petó.

A tots vull i atresoro. Amb el cor, potser clar, bé obscur,
sense cap atur, sumo.

Comentaris

  • Bon to i imatges[Ofensiu]
    aleshores | 28-08-2022

    Vaja!
    M’agrada sentir parlar en català!
    Ja no me’n recordava. L’has aprés a casa, em fa l’efecte.
    I sona bé, però m’hagués agradat que la cadència, la mètrica, s’hagués mantingut en les dues darreres estrofes.

  • Bon to i imatges[Ofensiu]
    aleshores | 28-08-2022

    Vaja!
    M’agrada sentir parlar en català!
    Ja no me’n recordava. L’has aprés a casa, em fa l’efecte.
    I sona bé, però m’hagués agradat que la cadència, la mètrica, s’hagués mantingut en les dues darreres estrofes.

  • Bon to i imatges[Ofensiu]
    aleshores | 28-08-2022

    Vaja!
    M’agrada sentir parlar en català!
    Ja no me’n recordava. L’has aprés a casa, em fa l’efecte.
    I sona bé, però m’hagués agradat que la cadència, la mètrica, s’hagués mantingut en les dues darreres estrofes.