Va fer 23 anys...i es va posar a pensar

Un relat de: silvia_peratallada

Va fer vint-i-tres anys, i es va posar a pensar...
Tenia la sensació que els anys no havien passat, a la seva ment...recordava perfectament que pensava el mateix quan en va fer 22, i 21, i 20...però el seu cos, en canvi, notava que ja no era una nena, des de feia anys... ara ho sabia del cert.

Li agradava la vida que portava... juganera, desafiant temps, i divertint-se amb les coses més petites, com els nens...Disfrutava els petits moments, els bons i els dolents, escoltava la història de la seva vida com si des del seu interior li expliquessin un conte, d'aquests del que mai podràs veure el final...
Li agradaven els detalls, la gent sincera i senzilla, i els somriures, però també havia descobert què era plorar, i agraïa no sabia ben bé a qui haver après a aprendre plorant...

El que li passava, era que amb el temps, havia substituït llàgrimes per paraules, i escrivia versos, per no humitejar.

Estimava la música, el seus amics,els bons llibres, el bon cinema i els bons moments, per damunt de tot, i quan podia s'escapava a aquell poblet que l'havia vist créixer, per pensar, fer el boig, o simplement viure una mica més la seva vida, amb tota la intensitat possible.

Ara amb 23 anys, després de trobar el camí d'allò que realment volia fer a la vida, sabia capo n havia de caminar, sabia la direcció, només havia de fer un pas endavant.
Havia trobat la seva carrera, la seva casa, les mans que l'havien d'acompanyar, la banda sonora que havia de sonar a la seva vida, tenia tots els ingredients, i només havia de continuar caminant perquè la seva vida fos viscuda dignament, amb més o menys entrebancs, però a la seva manera, i amb la llibertat que dóna que tu triïs com has de caminar i encaminar la teva pròpia vida.

Faltava que les persones que tenia al costat, no fallessin, que les que havien de venir, ho fessin d'hora, que la música no deixés de sonar, i que les ganes i la il·lusió per viure no marxessin mai...
D'aquesta manera, seria inútil fer anys, un simple canvi d'agulla un dia de 365 en un rellotge, un esdeveniment burocràtic, que només serviria perquè al Caprabo et regalessin una caixa de bombons.
Seria eterna adolescent, seria per sempre més Jove, independentment del número de canes o arrugues de la seva cara... la lluita no s'aturaria, ni per una ideals, ni per una vida, i la bogeria acompanya a la lluita, i aquesta al somriures, i aquests a la joventut....

Va fer vint-i-tres any, i es va posar a caminar...

Comentaris

  • Aixxx![Ofensiu]
    abraham | 26-01-2006

    I felicitats de nou per les 23 primaveres millor portades, més madures, més despertes, més boniques del món senser!

    Guapaaaaaaaaaa!

  • Es va posar a pensar...[Ofensiu]
    abraham | 26-01-2006 | Valoració: 10

    per posar-se, a la fí, a caminar!

    Em sembla molt madura i eloquent aquesta determinació. D'altra banda també em sembla molt bó el text referent a forma, no cal dir que el contingut m'encanta, però la forma és veritablement genial i encertada...

    Molt bó Silvietaaa!
    No puc dormir més... jejje
    Muaaaaaaaaaa

  • And the comentari goes to...[Ofensiu]
    Xitus | 26-01-2006

    ...Sílvia! For "va fer 23 anys...i es va posar a pensar".

    Tota una declaració de principis. Sempre principis, això sí!! Nous camins a descobrir :-o
    La meva felicitació ja la tens per mail.
    Una abraçada i a caminar, que va bé per la pressió, i clar, si mengem truites amb molta sal, caldrà. ;-)

    Xitus.

  • anys i anys!! per molts anys [Ofensiu]
    jmgg | 24-01-2006

    Felicitats Silvia, vint i tres abrils no es fan cada dia eh !!!

    vint i tres petonets de l'orella, que encara i es

    No et comento el seguent relat teu, perque m'ha deixat estorat, peró ho faré de ben segur

    Apasiau, salut i revolta

    l'Orella
    Josep Mª

  • Desde Nairobi...[Ofensiu]
    cassigall blau | 24-01-2006 | Valoració: 10

    ...23 estirades d'orella i...

    ...23 petons!

    Ull amb la xocolata!

    Ull amb el cuscus del moret!

    i...ULL!

  • buscadoradefollets | 24-01-2006

    buuu!

    trec el cap per aqui tb!
    M'ha agradat molt aquesta historieta, tant el que hi diu com la manera en que està dit!

    De qui deu ser aquesta historieta?...nse nse...jejeje!


    Vingaaa silviaaa, un petóoo ben foort, i que aquestes ganes de caminar no s'aturin mai dels mais!

    amuuuunt!

    Mercè

  • Segur...[Ofensiu]
    AVERROIS | 24-01-2006 | Valoració: 10

    ...que t'ha costat molt arribat fins aquí, i tenir aquest equilibri, segueix així. Segur que les persones que han d'arribar vindràn aviat i completaran encara mès el teu món. Una abraçada.

  • AtzaVaRa | 24-01-2006

    Tal i com ets !!!!!!
    Per
    molts
    anys!!!!
    (quants en feies?jeje)

    Un petonàs ben gros i un cafetò ben aviadet!!
    muaks!
    AtzaVaRa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1382 Comentaris

521114 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com