El fràgil art d'un gest senzill

Un relat de: silvia_peratallada

El fràgil art
d'un gest
tan senzill
que enamora
inevitablement
qualsevol dona

Un somriure
insinua
nits de màgia
davant la llar de foc
al teu costat
vinils de jazz
vins negres
passió i peus freds
entre tendresa

Músiques d'arreu
projectes fets a mida
un carrer, i la sort
que ens troba
i coincidim... la vida.




Comentaris

  • Senzill però no fràgil[Ofensiu]
    Fada del bosc | 20-03-2010

    Ben mirat la vida és senzilla, però no simple com el teu poema senzill però ple de contingut, i és que moltes vegades en la senzillesa estar la bellesa.

  • un poema ple de...[Ofensiu]
    annah | 19-03-2010 | Valoració: 10

    delicadesa...
    senzillesa...
    tendresa...

    i tots els adjectius que puguin acabar en -esa!

    Un poema que és art!
    Felicitats!


    Anna

  • Què bonic![Ofensiu]
    Hannah | 01-03-2010 | Valoració: 10

    El fràgil art d'un poema senzill, sense complicacions ni paraules polisèmiques.
    Clar, consis, directe, tendre.
    M'he quedat amb un somriure els llavis, m'ha encantat!

    Una abraçada de Hannah.

  • Què bonic![Ofensiu]
    Hannah | 01-03-2010 | Valoració: 10

    El fràgil art d'un poema senzill, sense complicacions ni paraules polisèmiques.
    Clar, consis, directe, tendre.
    M'he quedat amb un somriure els llavis, m'ha encantat!

    Una abraçada de Hannah.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581666 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com