La reina dels somriures

Un relat de: silvia_peratallada
Marxes
ràpid
que la lluita
sembla
que s'escoli
pel forat del pany
i no tinc la clau
ni tu saps
que no és el pany,
que és parany.


Marxes
i desapareixes
amb el so
d'una rondalla
llunyana.



I tornes,
a poc a poc
on vas començar
amb l'essència
de qui ets
que no s'apaga
amb la teva llum,
que es queda,
solidària
amb tots els qui
has estimat,
tots els qui t'estimem.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580990 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com