Subtilment, salvaguardant versos

Un relat de: silvia_peratallada

Trobar-te
mirant-me l'esquena,
i mirar
inevitablement el teu pit
aparentment capaç
de salvaguardar
qualsevol desig
rimat en vers.

Qui sap si l'amistat
és el que ens fa impossibles.

Perquè conèixer-te va ser
aquell dia, una alenada de vida
poesia, i massa alcohol
I avui, m'agafes la mà,
i subtilment, en la mirada,
demano auxil·li, en silenci
Que em treguin d'aquí
o m'hi quedo per sempre.

Comentaris

  • gypsy | 01-01-2011

    Hi ha com una fragilitat encoberta en el pensament, com una por de verbalitzar el que se sent per evitar una trencadissa. I una suavitat que llisca a prop de l'abisme.

    Jo, l'he sentit així ;)

  • ...Bé.[Ofensiu]
    jos monts | 10-03-2010 | Valoració: 10

    Hola, he vingut fins el teu espai per fer una visita, és molt original.
    Endevino la bellesa de aquest passatge que cerques és vers.
    Endavant !

    Josep

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1382 Comentaris

514521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com