PESCALLUNES

Adonar-te que no ets
L'única persona
A l'univers
Que prepara la clau
Del pany que vingui
Molt abans d'arribar
Per si s'ha de fugir d'alguna cosa.

Ni l'única
Que entén el silenci
Vàlid i hàbil
Comunicador

Perquè tu tampoc
Tens un pànic inconfessable
A trobar-te, de sobte, amb tu mateixa
I havert-hi d'enfrontar

Perquè no sóc
L'única persona
Que no recorda
Tantes coses
Del passat
Ni els anys
Ni amb qui
Tansols petits detalls
Invisibles als ulls
De la resta.

Perquè atemptem
A la mirada inexpressiva.
Deixarla sense al·lè.
Capaç de seduïr la seducció
Cremar el foc
I donar llum al negre
Capaç de ser tu
I que sigui un jo
Sense deixar de ser nosaltres
Capaç de plorar
Un matí de juny
Després de la tempesta.
Capaç de fer,
sense deixar mai de ser.
Sometent els ritmes
A la nostra tornada
Sotmetent els minuts
A cadascun dels seixanta segons.
Escrivint melodies de somriures
Rimant arrels quadrades
Pintant llunes desbordades.

Perquè el teu traç
Esdevé la llum entre ones
Quasi inapreciables
seduïnt les nits
entre llunes plenes.