Cercador


Llista categories

Va com va (Ovidi Montllor).

Un relat de: sacdegemecs

Endevino la llum que em nega l'estança.
Dòcil en despertars i abrupte en insomnis,
retallo els límits fins abastar el fràgil
horitzó en què no hi ha més secret
que les meves pròpies limitacions.
Espero no sé ben bé quina tramesa
des d'un insubstancial remitent.
Potser, qui sap, l'únic que anhelo
és un bri de sorra
per posar-me als ulls
per no veure més enllà d'una coïssor
que justifiqui tants anys d'incertesa
i capteniment.

Comentaris

Afegir comentari
  • Que qualsevol dia impensat ens troni a emprenyar!!!![Ofensiu]
    4punts | 04-06-2008 | Valoració: 10

    Bon despertar.Mirar RC i atzarosament trobar-se amb una deferència a l'Ovidi, gran mestre a qui lamentablemnet per edat no vaig arribar a poder viure/conèixer.
    Aquest mateix atzar m'ha dut a descobrir-te.M'ha agradat el teu relat.
    Però no et preocupis que açò ja sol passar!!!!!!!!

  • M'agrada aquesta dedicatòria.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 15-01-2007 | Valoració: 9

    M'agrada la dedicatòria, la trobo molt encertada.

    Crec que l'Ovidi Montllor va ser un gran catalanista que mereix més atenció de la que té.

    Apa, salut!!! ;-)

  • Un bon homenatge[Ofensiu]
    Bruixot | 17-07-2006

    a un poeta/cantant/pallaso que encara ens fa somriure, i remoure'ns al seient (o al sofa, que jo sóc molt mandrós!).
    M'agrada el ritme estrany que té, el teu poema, i com es repeteixen els sóns, per exemple, en
    retallo els límits fins abastar el fràgil
    I Sobretot sobretot m'agrada el final. Esplendorós!

    Espero tenir més temps aquest estiu per a llegir els contes (prou llargs!) que has penjat últiment. Tindràs noticies meves!

    Xavier / Bruixot

l´Autor

Foto de perfil de sacdegemecs

sacdegemecs

75 Relats

36 Comentaris

66676 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Afegir a preferits
Biografia:
Em dic Felip Francesc Girbau-Corominas i Carné.
Tinc quaranta anys acabats de fer i cent catorze més en cartera.
En aterrar en aquest món de mones, hom va adonar-se que lluïa un parell de dentetes apuntant per damunt de les genives: a la sobrassada, al pollastre, a les faves a la catalana i als mugrons de la meva pròpia mare els havia arribat un nou enemic.
Vaig començar a caminar el dia 24 de juliol de 1962 a quarts de deu del vespre: d'aleshores ençà, sempre més he procurat anar a cavall.
Curiosament, la xerrera em va venir força temps més tard que les meves primeres passes; tot i això, penso que he recuperat el temps perdut amb escreix.
Amido un metre seixanta-set centímetres escassos i peso uns vuitanta quilos generosos. Aplicant uns senzills teoremes matemàtics podeu arribar a calcular el meu perímetre, el meu volum, el meu coeficient d'intel·ligència i el número secret que activa la meva targeta VISA ELECTRON.
Sóc papamosques, egòlatra, fascinant, delitós, enquimerable, audaç, circumspecte, inèdit, atent, arrogant, dandi, gràcil, munífic, natural, faust, diligent, robust, primmirat, eixerit, complidor, ponderat, faroner, receptiu, sensible i Membre destacat del Comitè d'Empresa.
Com a norma, no necessito cap excusa per deixar de fer alguna cosa; només la solc necessitar per fer-la.
No em dol que se'm tingui per un tafaner impenitent: tothom amb el seu fa el que vol i amb el dels altres tot el que pot.
Tinc hipoteca, esperances, somnis, un cotxe que acaba de passar l'ITV i un company molt pesat a la feina.
Penso que més val quedar-se per vestir sants, que per despullar borratxos. Per davant d'home casat sóc burro espatllat... i això ja ve de lluny: de quan els burros no se solien espatllar, com ara.
Perdoneu-me les meves il·limitades limitacions i ens trobem a la Geltrú, quan ens hagin fotut fora de Vilanova. Que Santa Llúcia us conservi la vista, en Casinos de Catalunya els estalvis i en Signal la dentadura...

Si voleu intercanviar idees amb mi, podeu fer-ho a
anvabi13@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >