Cercador


Llista categories

Reflexions. 3. 17 de gener de 2017

Un relat de: sacdegemecs
No sé si és bo o dolent, fins i tot potser no és ni una cosa ni l'altra: tinc el mòbil espatllat i només puc veure el "feisbuc" des de l'ordinador a "hores concertades". Enmig d'aquesta trivial aventura he viscut un moment que molts de vosaltres coneixeu, però que a mi m'ha sobtat. Com que encara tinc el telèfon en garantia, el vaig portar a la casa mare, que té seu en un Grans Magatzems que no cal dir el nom, però que teniu moltíssimes possibilitats d’endevinar. Talment com si ho donessin tot, en aquests santuaris de la despesa sempre hi sol haver una cua de mil dimonis. Conscients d'això, el "caps pensants" d'aquests Grans Magatzems dels quals torno a obviar el nom (per segona vegada), se n'han empescat una per evitar l’encomanadís nerviosisme dels qui esperen el seu torn… Potser el més just i lògic haguera estat emetre uns cupons per anar a esmorzar, dinar o berenar per fer molt més agradable l'espera. Quan vaig veure atançar-se cap a mi una persona uniformada ja em vaig començar a imaginar de què demanaria l'entrepà; tot d'una em va fer a mans una andròmina electrònica, bo i indicant-me que quan fos el meu torn emetria un xiulet i em sacsejaria les mans o la butxaca per tal de reclamar la meva atenció. Encara va tenir el grandíssim detall de fer-me saber que podria voltar per les cinc o sis plantes de l'establiment ja que la cobertura era total; que anés a fer un tomb... com que aquests "tombs" sempre solen sortir cars, per tal de combatre tota temptació, vaig estimar-me molt més anar a berenar, pagar-m'ho de la meva butxaca i amb tres o quatre euros vaig matar el tema de manera definitiva.














3. 17 de gener de 2017

Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sacdegemecs

sacdegemecs

75 Relats

36 Comentaris

66516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Afegir a preferits
Biografia:
Em dic Felip Francesc Girbau-Corominas i Carné.
Tinc quaranta anys acabats de fer i cent catorze més en cartera.
En aterrar en aquest món de mones, hom va adonar-se que lluïa un parell de dentetes apuntant per damunt de les genives: a la sobrassada, al pollastre, a les faves a la catalana i als mugrons de la meva pròpia mare els havia arribat un nou enemic.
Vaig començar a caminar el dia 24 de juliol de 1962 a quarts de deu del vespre: d'aleshores ençà, sempre més he procurat anar a cavall.
Curiosament, la xerrera em va venir força temps més tard que les meves primeres passes; tot i això, penso que he recuperat el temps perdut amb escreix.
Amido un metre seixanta-set centímetres escassos i peso uns vuitanta quilos generosos. Aplicant uns senzills teoremes matemàtics podeu arribar a calcular el meu perímetre, el meu volum, el meu coeficient d'intel·ligència i el número secret que activa la meva targeta VISA ELECTRON.
Sóc papamosques, egòlatra, fascinant, delitós, enquimerable, audaç, circumspecte, inèdit, atent, arrogant, dandi, gràcil, munífic, natural, faust, diligent, robust, primmirat, eixerit, complidor, ponderat, faroner, receptiu, sensible i Membre destacat del Comitè d'Empresa.
Com a norma, no necessito cap excusa per deixar de fer alguna cosa; només la solc necessitar per fer-la.
No em dol que se'm tingui per un tafaner impenitent: tothom amb el seu fa el que vol i amb el dels altres tot el que pot.
Tinc hipoteca, esperances, somnis, un cotxe que acaba de passar l'ITV i un company molt pesat a la feina.
Penso que més val quedar-se per vestir sants, que per despullar borratxos. Per davant d'home casat sóc burro espatllat... i això ja ve de lluny: de quan els burros no se solien espatllar, com ara.
Perdoneu-me les meves il·limitades limitacions i ens trobem a la Geltrú, quan ens hagin fotut fora de Vilanova. Que Santa Llúcia us conservi la vista, en Casinos de Catalunya els estalvis i en Signal la dentadura...

Si voleu intercanviar idees amb mi, podeu fer-ho a
anvabi13@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >