Cercador

Llista categories

Una invitació estrambòtica

Un relat de: Leela

Vaig esgotar les darreres gotes del margarida asseguda en aquell tamboret alt i incòmode. Feia estona que un dels paios d'un grupet de cinquentons en caça, no feia més que llençar-me miradetes suposadament perverses.
Fastiguejada pel regust de la beguda i per aquell intent de seducció maldestre, vaig demanar el compte al cambrer. Còmplice, va aclucar els ulls amb condescendència, i em va tornar el canvi acompanyat d'una tarja. Sense tant sols mirar-la, em vaig posar l'abric.

Les rambles a la nit podien ser perilloses per una dona sola, però estava farta de sortir amb amigues que no feien més que parlar del seus nens petits o d'altres més grandets què s'esmerçaven a seduir.
Vaig arribar a la parada de l'autobús intentant recordar, amb la poca precisió que permet el fet de ser una profana en el tema, la relació entre la teoria quàntica i la teoria de la relativitat. Vaig recordar la tarja. Era una invitació una mica estrambòtica . Al darrer segon però, vaig decidir-me i vaig agafar el nocturn que em duia cap aquella adreça.

Em va obrir la porta. Ja no duia el vestit de cambrer. Vam jeure en un divà ple de coixins i sota la llum de les espelmes ens vam treure la roba. Distret, va desar la roba i els seus bòxers van anar a parar sota un dels coixins hindús. Va agafar el llibre que aquella nit llegiríem junts: Teoria de les supercordes, i ... el va obrir per la primera plana.

Comentaris

Afegir comentari

***[Ofensiu]
Llibre | 24-04-2006 | Valoració: 10
Certament... una invitació estrambòtica!

T'asseguro que m'han fet propostes molt inversemblants, al llarg de la meva vida (una ja té una edat i pot parlar del passat d'aquesta manera... hejehe...), però mai cap com aquesta. I mira! Té la seva gràcia i tot.

Seriosament: m'ha agradat el repte que vas escriure pel que té de gir sorpresa final. Aquests són els que m'encanten. Descrius l'escenari, tant el físic com el psíquic, amb prou subtilesa perquè la lectora es faci una idea de la situació, i al final... hejeh... la invitació estrambòtica.

Fins aviat!

LLIBRE

PS.- T'ho torno a dir: si arribes al final del llibre (hi ha qui m'ha agraït la qualitat del paper perquè l'ha pogut reciclar practicant la papiroflèxia), m'encantarà conèixer les teves impressions. Em trobaràs aquí: llibre_silvia@yahoo.es Ah! I no esperis una novel·la negra... no ho és. Bé... no m'avanço: ja en parlarem!
Una invitació molt diferent...[Ofensiu]
ROSASP | 10-04-2006
on dos desconeguts es despullen de la rutina i la "correcta normalitat" que la vida sembla escriure en la major part de la gent que els envolta.
Obrint la primera pàgina del llibre s'endincen en un espai inexplorat, ple de noves dreceres.
La nuesa de tot plegat és com treure's la cuirassa i deixar-se portar per la necessitat de conèixer coses noves; un crit instintiu que vol ser escoltat...

Molts petons Leela!
Impulsos necessaris[Ofensiu]
angie | 10-04-2006
Ja em va agradar quan el vas presentar. La protagonista necessita posar una mica de xispa a la vida i accepta una invitació del cambrer del bar on era, que curiosament s'interesa per temes on els nens i les amigues no tenen res a veure... El final el trobo tan bo, Leela... es desputllen (amb molt més sentit) davant el llibre que llegirien junts... i des de la primera plana (aquest apunt, genial).

Ole, ole la relataire rinxolaire,

angie

l´Autor

Leela

81 Relats

639 Comentaris

125320 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Afegir a preferits

Biografia:

Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)

El petit príncep. A. de Saint Exupéry

********
El meu e-mail:
leela.arc@gmail.com

********

Foto: Leela
(Futurama, de Matt Groening)

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >