Una història per no oblidar mai.

Per mi això és un punt i apart.
No sé, què passarà ni què em passarà la pròxima vegada que et vegi. No et vull mentir, però no sé si tornarem a passar una nit junts. Sé que quan et vegi de nou em somriuràs i et somriuré. Però també sé del cert que mil i un records em vindran a la ment. I que quan m’apropi a tu per saludar-te, sentiré aquella olor a colònia que tant m’agrada, aquella olor que deixaves a l’habitació de casa quan venies, aquella olor que fins i tot la meva roba et robava sense voler.
I és que se’m fa estrany de cop, llevar-me i no veure el teu missatge de bon dia. Se’m fa estrany no saber res de tu durant tot el dia.
Trobaré a faltar dir-te bona nit, i dir-te que no tardis en venir al llit. I no et vull mentir, perquè amb tu m’és imposible, però a vegades em passo una estona mirant l’ultima hora de conexión del Whatsapp, deixant la ment en blanc.
Sé que mai llegiràs això, però necessito treure-ho tot.
Ja et vaig dir que si això se me’n anava de les mans ho pararía. I no ha passat. Però amb tot el que escriure, potser et pensaries que sentía algo més del que m’hauria hagut de permetre. Doncs no. No sentía res més que un efecte molt especial cap a tu, que un apreci, una confiança i una comoditat molt gran al teu costat. Pren-t’ho com vulguis, però jo sé que pel que sentía no m’havia de preocupar. I més tenint clar que NO FUTUR que ens esperava. Però suposo que el fet que tot el que m’hagis aportat sigui bò, fa que reaccioni aixi.
Tot i això, m’agrada quan m’has dit que creies que estavem fets l’un per l’altre o que et congelaries com en Walt Disney per esperar-me i perquè tot fos diferent.
I em dius que no pots evitar escriure’m, que ho sents… Que algun dia deixaras de fer-ho.
T’haig de donar les gràcies, perquè vulguis o no m’has fet acabar de madurar, m’has fet acabar de créixer com a persona. I sobretot, perquè he viscut moltes coses que mai havia viscut i són records que no vull borrar mai.
Tot i això, m’agrada quan m’has dit que creies que estavem fets l’un per l’altre o que et congelaries com en Walt Disney per esperar-me i perquè tot fos diferent.
I em dius que no pots evitar escriure’m, que ho sents… Que algun dia deixaras de fer-ho.
El dia que et vas quedar a dormir a casa, aquella nit que vam anar a sopar i al cine, el dia que ens amagàvem pel teu poble perque venia gent, la primera nit a Vallter, el garatge i les seves incomoditats, o aquelles nits que tu sorties de futbno i jo de la feina i ens passavem estona estirats al llit parlant, rient i fent el burro.
I cada nit, en que les mirades delataven el desig que ens teniem.
I segurament moltes més coses, però no em vull allargar..
Potser no hauria de trovar-te a faltar, pero és el que tenen les tardes de diumenge.

I crec que hem construit una historia per no oblidar mai
Però com un amic teu em va dir; Això no és un comiat, és un fins aviat.