Feliç Aniversari JunkOfTheHeart

Avui faig 19 anys i tenia ganes d'escriure per variis motius...
No em puc queixar de la vida que he tingut fins ara. Nascuda a una ciutat que no m'agrada gaire, tot s'ha de dir, vaig començar a caminar amb poc temps de vida. El meu pare m'havia de posar el dit a mig del cap perque em sentis segura de mi mateix i a lhora de caminar tingués més confianç, per tal de no caure. Vaig créixer en una casa, la mateixa que l'actual i molt maca. Envoltada de nines com totes les nenes petites o si més no la majoria... I també el playmobil. Creava històries jo sola que passaven a la granja magnifica i gran on de tnt en tan hi venia l'arca de noè i tots els seus increibles animals. Poc temps després vaig començara jugar a basquet cosa que va durar poc... Mentres l'escola de música va començar a donar sentit a la meva vida, tot i que no me'n donés compte. I allà vaig començar a tocar el piano, fet que farà que fins fa poc mesos no em dongui compte que serà el meu futur professional. O si més no, que vulgui.
Vaig acabar la primària entre llagrimes i abraçades, aqui vaig començar a veure qe sóc una " bleda amb potes" ( com em dic jo ). Canvi d'escola i nous amics. Gent suportable i altres de IN.
La casa del ripollès nova, un nou lloc on es pot dir que hi he crescut també. Gent qure coneixia i que ha passat per la meva vida potser només per uns mesos però finalment vam formar el nostre grup d'amics. Estius amb la bicicleta i excursions fins a setcases on només sentiem els frens que els hi faltava oli de la meva bici perquè em cansava...però la baixada era genial...El sol, l'aire, les muntanyes, els ocells...i Lax'N'busto al mp3.
La ESO no s'acabava i comneçaven els problemes de notes i estudis. Sempre ho deixo tot per l'ultim trimestre. " No tens remei", deia la meva mare preocupada per por a que no m'ho treiés. I aquells 4 anys vaig conèixer tres meravelloses persones de les quals dues no en tinc gaire contacte ara. Passavem les millors nits fent la tipica “festa de pijames”, ens quedavem a la terrassa parlant i mai hauriem acabat de parlar.
I van arribar les primeres calades, i els primers estossecs. El primer glop d’alcohol al qual jo no s’havia quina cara posar del gust que tenia. I com no... els primer amors. El primer petó del qual recordo el dia, el mes, l’any i el lloc. I també, perquè no dir-ho els amics que espiaven. També vull recordar el primer estiu a l’estranger. Oxford. El paraís per mi....Dues setmanes a casa de la familia Johns. Un encant de familia, i també tota la gent que vaig conèixer fent el curset d’angles. Gent amb qui no he perdut el contacte i que els he pogut tornar a veure dos anys després de nou a Oxford. I aquesta vegada també a gent nova com el meu estimat Raymond. La vida anava passant i el Batxillerat el vaig acabar. Suant llagrimes a més no poder. I vaig fer 18 anys amb la gent que més m’estimo. Porto desde els 2 anys vivint a la mateixa casa i estant amb dues persones molt especials... amb les qui he compartit de tot. Són els meus veins i són una joia. No els canvio per res del món....
I aqui estic, un any després fent 19 anys. Assentada al sofà, escoltant “tiny dancer” del magnific Elton John escribint un resum breu de la meva vida. Si, Elton John. No es correspont a la meva època ni molt menys. Però tinc una debilitat magnifica i genial per la musica que va haver desde els anys 20 fins els 80... I no és que no m’agradi l’actual, perpo és que em transporta i em fa sentir diferent. A gustos, colors. I és que també haig de dir que he crescut amb The Beatles i que en sóc una freak i ben orgullosa quan sento alguna cançó seva.
Avuia a causa de varies coses tinc el dia una mica sensible. I el dia no és de sol... però és el que hi ha. Avui, m’he llevat i he pensat en tot el que he viscut i el que em queda encara. Avui penso en gent que ha passat per la meva vida i que no he vist més i en gent que porto al cor ique sempre els portare. Avui, penso en la meva familia... la meva familia esgenial. Per molt que sempre estigui enfadada amb me mare perquè em renya ja que m’he oblidat de posar una rentadora o que no he passat l’aspiradora pel menjador. L meva mare es magnifica sabeu? M’encanta quan es pixa per algo, prquè en això ens asemblem, riem i no parem fins a que ens fagi mal la panxa, i acabem plorant de riure i sempre m’ha fet costat en tot... Sempre que veu que no estic be, quan vaig a dormir entra a l’habitacio i s’assenta al llit preocupada pel que em pugui passar. EL meu pare... El meu pare es tmabé molt especial. El meu pare escriu poemes, no és la seva professió però és un hobbie qu se li dona molt be. Anar presentacions seves de llibres o a recitals de poesia es tot un plaer i un honor. Veure poemes que ell ha escrit i que són delicats en sí, bells, i que sobretot t’emocionen. Gracies pares per haver-me fet enfadar, plorar però sobretot créixer i educar-me. Sou magnifics.
EL meu germà es mereix també un paragraf. El meu germà es també moplt especial i no men he donat compte fins fa uns anys. Vam anar a aegipte amb la familiai allò va ser especial. Hem crescut junts entre baralles i putades. Però sobretot entre riure i alegries. M’agrada molt veuret somriure i sobrtot feliç amb ella, que per cert ella tmabe es un sol.
Ja acabo. Avui faig 19 anys i avui em dono compte de la meravellositat de persones que m’envolten el dia a dia.
GRÀCIES A TOTS, PER ESTAR SEMPRE AL MEU COSTAT, FENT-ME SOMRIURE I DONANT-ME ALEGRIES.
DE VERITAT QUE MOLTES GRÀCIES. SOU ESPECIALS TOTS, PERÒ SOBRETOT MOLT GRANS.