Un Nadal oblidat

Hi ha una dita popular que diu que el temps passa volant i, certament, no s'equivoca. Quan encara alguns es resisteixen a deixar de tastar els deliciosos panellets de tardor, qui ho havia de dir, el Nadal ja ha tornat. Com cada any, els aparadors de les botigues fan pampallugues de tots colors per captar la nostra atenció; com cada any, les llums dels carrers tornen a centellejar quan cau el Sol; al cap i a la fi, com cada Nadal, tornem a omplir-nos d'aquella mena d'esperit de l'alegria que sembla que només se'ns fica a la sang quan arriben aquestes dates. Felicitacions contínues, somriures que es reparteixen com galetes, maratons per recollir diners, campanyes publicitàries que gairebé t'obliguen a apadrinar a algun nen del Tercer món…I cada any la mateixa cançó. Així que, abans de parlar de les tradicions nadalenques, potser que ens preguntem que és el Nadal.
Buscant per Internet alguna web que pogués resoldre el meu dubte vaig topar de sobte amb una dada que em va deixar aclaparat: el dia de Nadal és la commemoració de la data del naixement de Jesús. Però com pot ser?! Qui és aquest Jesús?! Que potser és un nou ídol de masses?! Que és potser l'últim actor de moda?! Que és una nova joguina de Famosa?! Sincerament, després d'haver descobert aquesta veritat oculta, no he pogut deixar de rumiar, el cap se m'ha omplert de dubtes existencials, i fins i tot, a la nit, m'he desvetllat cinquanta vegades atordit per malsons terribles. La mare comença a preocupar-se pel meu malestar. Diu que no és normal el que em passa. Però i tant que ho és! Jo, que només esperava el Nadal per veure l'anunci de Freixenet amb les seves bombolletes espetegant aquí i allà. Jo, que només començava a menjar-me la xocolata del calendari d'Advent quan veia que el Corte Inglés proclamava a tot arreu la seva cèlebre frase "YA ES NAVIDAD". Crec que estic patint una crisi emocional de dimensions considerables, perquè m'adono que porto setze anys de la meva vida celebrant una cosa que no és precisament el que jo pensava.
Per la vostra tranquil·litat, només dir-vos que parlava amb sarcasme. Per sort, sé qui és Jesús, i també que és el Nadal… o potser no... Acabem tot just d'encetar desembre i ja s'encomana sense saber perquè aquesta època de "felicitat", "bondat", "solidaritat" i "amistat" obligada amb tots els qui ens envolten.
Surts a donar una volta i per alguna llei física de complicada explicació acabes tancat en algun centre comercial ple d'ofertes, floretes, garlandes i un etern repertori de nadales musicals que es repeteixen incessantment a les orelles durant tot el sant dia. I si intentes escapar d'aquesta parafernalia nadalenca, des del veí del quart fins la teva germana, et miren de dalt a baix com si vinguessis de Saturn. Això és el Nadal? En això es basa aquesta festa que per misteris desconeguts, cada vegada arriba abans?
La veritat, resulta estrany voler parlar de tradicions nadalenques quan la gent desconeix el sentit mateix del Nadal. Per la majoria Nadal és sinònim de menjar, reunions familiars, regals i poca cosa més. Quina classe de persona necessita que sigui 25 de desembre per estar bé amb la seva família? És que és millor persona per visitar a algú el dia de Nadal que el 4 d'abril? I és que l'espècie humana té la genuïna habilitat de concebre lleis morals que són difícils de comprendre. Sembla que del 24 de desembre al 6 de gener les persones hagin d'aparentar el que no són, sembla que algú els obligui a fer el que no volen, a comportar-se com diuen que cal comportar-se, no com cadascú considera. Això per no parlar dels fantàstics banquets familiars, tan habituals durant aquests dies, on persones que no es veuen en tot l'any fan veure que són "amics per sempre".
I quan entrem a parlar del tema dels regals, si sortim de l'àmbit infantil, ens trobem amb una aclaparadora falsedat que impera al llarg d'aquests dies (o hauria de dir mesos?). Que si et dono un perfum, que si té aquesta roba, que si a veure si t'agrada aquest rellotge. Si realment ens importessin una mica més les persones, no esperaríem fins Nadal per complaure amb un regal una relació afectuosa que no s'aguanta per enlloc. Podria fer milers de comentaris com aquests però tots arribarien a un mateix punt: si tu ets el meu amic o si ets algú de la meva família a qui realment aprecio, no fa falta que esperi fins el 25 de desembre per demostrar-te que t'estimo amb qualsevol obsequi que acabarà ves a saber on. L'any té 365 dies per demostrar que som éssers humans amb sentit comú. No ens rendim a la hipocresia nadalenca.
I aquesta és la paraula que defineix tota aquesta farsa: hipocresia. Fes-te el bo, fes-te el feliç encara que no ho estiguis, fes-te l'amic de tots, compra llagostins, somriu a tot el món, omplet l'estómac d'escudella i canelons fins a les 4 de la matinada, pregunta-li a aquest que tens al costat que no saps ni el seu nom que tal li va tot. Però quan arribi el 7 de gener, fes la vista enrere, i pensa en les absurditats que has fet. Jo, tu, i tots. A veure si algun dia acabem amb aquest invent d'un món mogut pels diners.
Així doncs al dubte inicial té, des del meu punt de vista, una resposta contundent i evident: les tradicions nadalenques no es perdran perquè ara formen part d'un món de màrqueting que desplega les seves millors armes en aquestes dates. És impossible fer els ulls clucs i no adonar-nos que el desembre ja és aquí i que tots estem obligats a celebrar determinades coses: qui no muntarà el Betlem per guarnir la casa per quan vinguin els familiars a sopar? Qui serà capaç de no plantar un arbre en una de les cantonades del menjador i omplir cadascuna de les seves branques amb incomptables boles i angelets de plàstic? Potser hi ha algú que el 25 de desembre es queda a casa tot sol assegut al sofà? O que potser el 6 de gener no ens aixequem abans d'hora només per obrir regals?
Els mitjans de comunicació comandants per les grans multinacionals ja s'encarreguen de bombardejar-nos les 24 hores del dia perquè ningú s'oblidi de quina època estem i com ens hem de comportar. Curiosament, cap anunci parla de Jesucrist i la commemoració del seu naixement, ni tampoc sabem qui són aquells reis d'Orient que ens saluden des d'unes carrosses de fantasia fictícia. Perquè col·loquem un arbre de Nadal? Perquè muntem el Betlem? Perquè ens reunim en família? Uns dirien: Home noi, perquè és Nadal! Però si els preguntessin el "perquè del Nadal" hi hauria poques respostes amb una mica de seny. És Nadal perquè ho diu la televisió. Perquè ho veiem als carrers. Per la quantitat d'incongruències per metre quadrat que s'arriben a produir en aquestes dates. Que sigui Nadal no vol dir que hàgim de córrer a donar petons i abraçades a tothom qui coneixem. Que sigui Nadal no vol dir que hàgim d'ajudar el proïsme. No cal que muntem el Betlem, que col·loquem un arbre o que li donem cops de bastó a un tros de fusta si allò per nosaltres no té cap sentit i ni sabem per quina raó ho fem. El Nadal ha de sortir del cor. I ha de bategar en ell tot l'any. Les tradicions nadalenques no són més que un conjunt de manifestacions que ens recorden els vells orígens de la celebració, i és per aquest motiu que no podran perdre's, perquè ja van associats a ella i, ja ho hem dit, a molts els interessa que l'esperit nadalenc pervisqui durant segles només per omplir caixa.
El Nadal no és només una festa. És un sentiment que ja poques persones saben comprendre.