El poder de la paraula

En el món d'avui dia, permanentment es parla del poder: del poder de la política, de la tecnologia, de l'armament, de la premsa, i fins i tot, d'altres poders més transcendentals, com el poder de l'espiritualitat, el de la imaginació humana o el poder de la naturalesa. I malgrat això, hi ha un poder que sobrepassa tots aquests: el poder de la paraula. Totes les accions humanes, des de l'articulació del pensament fins els afers diaris, tot allò que ens envolta, està entrellaçat i sustentat, en el cas de la llengua catalana, amb tan sols 26 signes que representen un alfabet que, al seu torn, és capaç de representar absolutament tota la realitat humana en sons. I és que la parla ens acompanya des què obrim els ulls a aquest món, fins el moment de la nostra mort, perquè les paraules viuen en el nostre interior; nosaltres som el seu món i elles, el nostre.
El primer que ens plantegem cara a la realitat desconeguda és anomenar-la, batejar-la, el que ignorem, no ho podem anomenar, i tot i així parafrasegem i assignem paraules al que és nou i desconegut. Tot aprenentatge humà comença amb l'ensenyament del veritable nom de les coses i conclou amb la revelació de la paraula, pedra angular del saber universal, i una excel·lent medicina contra la ignorància. Fins i tot el silenci ens diu alguna cosa, ja que comporta signes que revelen i expressen paraules. És d'aquesta forma que ens adonem que no podem fugir del llenguatge, sempre comuniquem; la paraula és sempre amb nosaltres. La conducta de l'home en parlar respon a certes necessitats de les apetències humanes, de manera que la paraula sosté l'ésser humà en quatre paràmetres fonamentals: contribueix a que es conegui a si mateix, a que descobreixi el plaer, a que investigui el seu entorn i a que pugui comunicar-se amb els altres. No cal oblidar, a més, el paper preponderant de la paraula com a transmissora de cultura.
La mateixa condició humana ha condicionat a través de les paraules, la manera com els homes es relacionen entre si. I encara que per molts, les paraules no són més que això, paraules, la manera com s'ordenen i es diuen, determina també una diferència. Sense la paraula no seríem res. Sembla obvi, però amb el desenvolupament del llenguatge, en els temps més remots del passat, els éssers humans van descobrir el veritable poder, el qual ens ha fet l'espècie més poderosa -i més perillosa- d'aquest fràgil planeta que compartim amb certa irresponsabilitat.