Paisatges de la metamorfosi hipnòtica

Les meravelles osteogèniques que goso interpretar en coalició cinètica no són pas mentides cròniques. El temps m'ha donat la raó. Al principi no desitjava cap altra cosa que la certesa d'un jou encisat, però ara que jugo a confirmar delectances no voldria pas enganyar als qui s'infecten en dosis ubèrrimes. La cosa bé de lluny. I intentar explicar-ho d'un sol cop resulta complicat. L'alè de la joia proscrita no es guanyà en dols de mala infinitat, ans el contrari; els qui s'hi enfronten compten magranes fogoses en temps de cadència nòmada. Bé que m'ho digué ell.

El pare controlava en aquells moments el dòcil al·legat dels qui no volen emparentar la virtut de les crisàlides amb perspectives icòniques. Jo m'hi resistia, però la munició prismàtica va acabar obrint un solc que la més gran de les paràlisis fonètiques no tingué temps de reparar. Em donava amb persistència cronològica per exasperar la seva complexió bucòlica a la luxúria de les teles porpres. Les hores es feien terribles. De primeres no desitjava aquelles intervals de batecs incessants i orelles ignícoles, però en curosa delectació infanticida, no hi ha qui resisteixi el volar sistemàtic de les coordenades sublims.

En equivalència críptica amb aquells intents vanagloriosos, la gestació d'un cigne es llançà a les òptiques raons perverses. Ell no ho sabia, però la meva persona vociferava mots de flames. No hi hagué motiu hipnòtic per portar a terme les cosificacions més indesitjables. El vaig duu on el silenci de la perpetuïtat no pot derivar en triangulacions isobàriques. I el camí s'anà perllongant abruptament en trinxar la fastuositat de les ambivalències troncals.

Poc a poc, les ànimes de Sibil·la es manifestaren en direcció dioica, i el futur de les morfeiques sentències es validà en ordre decimal. Vaig haver de fugir a les contrades més eremíticament conjugades a la pau afàsica, allà on qui no vol parlar no parla pas. Contemplant el paisatge de la creació ignota, ho vaig comprendre tot a l'instant: la bellesa guareix amb resultat innocu la demència gestada en temps de mals auguris. Al lloc d'on venia, no hi vaig voler tornar mai.


La feina a que es consagren els constructors d'il·lusions pentagonals no és pas mortuòria. Qui comença a descriure en decibels l'aflicció de la totalitat hialita ja no pot lliurar-se nou a la mera contemplació de la rosada vernacular. Ha de fer fugissera la destresa de les extremitats palmípedes; serà així com descriurà l'ordre existencial d'una opulència integral. La blancor quedarà soterrada per la superfície hexadecimal de la imaginació sinoica; serà aleshores quan la constricció espetegarà en obertura apol·línia.

Al cap de poc temps vaig contemplar la meves majestuoses conviccions resoltes en un instant d'èxtasi revelador. Les geològiques intencions perpetrades havien resultat ser un èxit aclaparador. Els meus ulls s'hi emmirallaven de forma orgiàstica. La Veritat primera que ha dirigit l'eix ocular de la humanitat es consagrà d'una forma extraordinària. Aquell moment mai el podré oblidar. La victòria tingué efectes lívids que ni el pentotal pogué arribar a comprendre; havia volgut vendre tresors de instància dubtosa, i ara per vegada primera sentia la crida celestial més viva que mai.

Durant els mesos següents el fagot de la fortuna exorcitzada van fer conèixer el magisteri de la bona nova en mirall de reflex comú. Van ser molts els qui volgueren ser continguts en la resplendor nominal d'un somni eteri. El suïcidi estètic concebia de la forma més pulcra resultats tòrpids que per la seva eficàcia lacònica no feien més que augmentar desorbitadament els límits inconfessables d'una mentida encoberta. Jo davant de la multitud pretenia ocultar reminiscències guturals, fins el dia que davant meu es presentà aquell que faria cloure els instints de la raó.

No hi ha punt contingent que pugui explicar la dimensió sensorial biocinètica de l'instant. El fervor petri d'un treball idíl·lic s'esfondrà sense remei en contemplar la seva sublim presència afrodisíaca. Ningú podria fer minvar en essència exacta l'aclaparadora vistositat d'un moment hipogènic taxat en or. Més tard es va lliurar sense prejudici a la sagacitat de la vehemència escarlata. Jo hi contribuí aportant dosis grandiloqüents de pluges caucàsiques que s'escolaren per l'estructura opaca d'un corredor d'afanys anònims. Després d'aquell primer dia, seguírem fent fusió geotèrmica en els confins orbitals del silenci imposat. No hi ha qui deturi l'encontre plàstic.

¡Oh deessa de la dilogia llibertina, condueix-nos al reialme fortuït de l'èxtasi hipnòtic!