Un dia qualsevol

Estava per aquí voltant pel teu raconet buscant un poema pel llibre i no sabia quin triar, que tots m'agraden. Potser em quedaré amb aquest... un dia sencer dels dels teus m'anirà molt bé, que sembla molt dolç i juganer...

Un petó molt gros

Poema seleccionat pel llibre "Relats Paral·lels 1.0"

gràcies pels teus comentaris tan delicats i amables, Leela.

M'agrada el dibuix que et representa.És de la Maitena, oi? Tens sentit de l'humor i això és com tenir un tresor.

M'agrada el teu poema, tan delicat i rítmic.

M'agrada com vas evolucionant al llarg del dia, amb aquestes descripcions plenes d'imatges evocadores , fràgils i tendres alhora.

Un petó molt dolç, Leela.

www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros


Per penjar en català !!!!!

ja t'he comentat tots els teus poemes... a veure quan n'escrius més, els necessito...
aquest m'ha omplert de melangia i a la vegada m'ha fet volar per núvols d'infantesa i de somnis...
tens una perfecció de llengua envejable i construeixes poemes com una arquitecte de la paraula...
gràcies pel teu comentari sobre "Plató, Descartes, Sòcrates, Eva..."
tens una imaginació imparables... m'ha encantat!!!
una abraçada immensa!!!!

Un dia qualsevol, si es comença i s'acaba amb una contemplació més endins de la mirada i la percepció de tots els sentiments que ens transmet, està ple de petites coses que el fan distint dins de la seva repetició continuada i constant.
Ens separes les sensacions capturades al vol en quatre apartats que semblen tenir cadascun d'ells vida pròpia.
M'ha donat la impressió d'un camí que avança fins arribar a la nit. Amb cada passa el paisatge, els colors i la intensitat de mirada va mutant. En el fons has pintat cada instant amb el pinzell dels teus ulls, amb els dits del teu cor.
Potser és un dia qualsevol, però alhora és únic i especial...

Una abraçada molt gran i fins aviat!

Sí, per qué un dia en que observes el que t'envolta d'aquesta manera, és un dia en que aprens coses noves, en que redescobreixes el món.
És un dia en que poc a poc desfas el teler que ens envolta i comences a veure amb nous ulls.
M'agrada molt quan dius
Imploro a les aranyes del parc
que teixeixin teles
més atapeïdes de raó
Sí, les aranyes, les denostades aranyes, que tot i així ens omplen la vida de geometries estranyes, sorprenents, i, alhora, que semblen tant regulars...

Segueix escrivint, no ens deixis orfes de les teves paraules!

Una abraçada,

Bruixot