Un cor que no existeix

Inquieta i nerviosa, esperant que sonés el telèfon. N'Esperança restava asseguda a la cadira del menjador sense dir res. Respirant de l'única manera que li permetien els pulmons, a poc a poc. No gosava moure's d'allà, ja que el telèfon estava molt aprop d'ella i li seria més fàcil agafar-lo.
Aquell dia, era el dia lliure de na Neus, la noia que la cuidava. Al matí ja havia vingut la seva néta a fer-li el dinar i a matar el temps amb n'Esperança, mentres ella li contava les històries que sempre conten les àvies. Desde que la seva néta se n'havia anat, no s'havia mogut d'allà, de la cadira. Esperant la trucada...de la seva nora, de l'Imma. Feia tres dies que le seu fill era a l'hospital, ingressat. Avui arribaven a casa i, l'Imma, tan encantadora i educada com sempre, li havia promés que la trucarien en arribar a casa.
Però encara no trucaven. N'Esperança encara estava allà, aseguda. Estava més nerviosa que mai, ja era tard i n'Imma l'hauria d'haver trucat. Notava una certa dificultat en respirar, que així com anaven passant els minuts anava augmentant, al contrari dels seus batecs, que anaven disminuint... Va sonar el telèfon. Tot just havia de fer dues passes, però quan va anar a alçar el peu per aixecar-se, va caure. De cada vegada sentia menys el sonar del telèfon, i va fer un crit de dolor després de la caiguda. Tan a poc a poc com li bategava el cor van anar aclucant-se els seus ulls. El telèfon va deixar de sonar al mateix temps que el seu cor va deixar de bategar i, segons més tard, un missatge al telèfon deia : Esperança, ja hem arribat. M'imagin que deveu estar dormint. Perdoni'm per no haver trucat abans, però ens han fet esperar molta estona per recollir unes radiografies que li han fet a nen Jordi. Demà vindrem a fer-li companyia una estona, així estirà contenta. Respecte a en Jordi, ja està bé, haurà de fer una mica de repòs durant unes setmanes. L'hauré de suportar tot el sant dia! Bé, doncs, ens veiem demà, bona nit Esperança!
Ara, n'Esperança restava al terra, amb els ulls clucs i un cor que no existeix.