No sé si és olor a tu

No sé si és olor a sal de marina,

però et sent a tu.

Com ones que van i vénen,

vas i véns,

però sempre deixes humit,

humida l’arena,

humit el cor.



No sé si és olor a xocolata calenta,

però et sent a tu.

Com bofega l’aire a prop de la cassola,

bofega la meva ànima prop de tu,

però mai deixes que bulli del tot,

mai que se’m cremi la llengua,

mai que es sequi el cor.



No sé si és olor a primavera,

però et sent a tu.

Fresc com la natura,

lliure com el vent,

volent volar lluny sense un camí fet,

sense un camí a seguir,

sense fronteres.



No sé si és olor a comiat,

però et sento a tu.

I et sento tan a la vora que

puc tocar-te malgrat no hi siguis,

malgrat siguis lluny,

tan lluny com lluny nosaltres tendrem

la sal marina.



No sé si és olor a tu,

però és olor a amor.