La lluita

Un relat de: diaclau
(al meu estel)



No sé on vaig sentir que la musa havia d’entregar-se a l’artista, que havia d’obeïr-lo, estar-hi completament sotmesa. Deien que l’artista havia de mostrar-se com una autoritat davant aquesta. Com algú que està molt per damunt d’ella.

Vaig sentir fàstic.

L’artista no és més que un boig buscant l’inspiració desesperadament. I la musa és això, inspiració. Si algú controla algú, és la musa a l’artista. Per ella, ell delira. Per ell, ella creix. L’artista es fa petit quan mira als ulls a la musa, perquè està mirant als ulls, cara a cara, a l’inspiració. S’hi està enfrentant. He dit que la musa controla a l’artista, sí, però quan ell veu més enllà, quan ell comença la seva feina, esclata la lluita. Una lluita armada de paraules, taques de pintura, forats, qui sap si jocs de mans i de cossos. És tancar els ulls fort i veure-hi clar. Tremolar, anar de pressa. Perdre de vista la musa i trobar-la de nou. I veure-la millor, més lluent, com un cel estrellat, tan bonica com una tempesta d’estiu. I així és la lluita, com una tempesta d’estiu, que sembla no acabar mai, intranquil.la, que et deixa sense alè, com llegir les pàgines del llibre de Joan Miquel Oliver. És un caos, però un caos tan perfecte que posa nerviós. Posa nerviós perquè no saps si pararàs en el moment adequat o la cagaràs, o si la musa se t’escaparà abans d’hora. Et preocupa si demà no vindrà. Perquè la lluita, tot i ser intensa, és efímera. Com una estrella fugaç que no saps si agafaràs a temps. Clar que, després, amb la llum de totes les altres pots aconseguir quelcom que faci ombra al Sol, a poc a poc i fent bona lletra. Encara que, pensant-ho bé, prefereixes aconseguir visualitzar la lluna plena reflexada al mar, com a imatge d’aquesta guerra i com a final de tota la fúria. La lluna, l’artista; el mar, la musa; el reflexe, el resultat.

I així torna la tranquil.litat, després de la tempesta. Els sospirs calmats després del sexe. L’arribada del son després d’haver plorat com un nadó. L’alliberament mental després de l’sprint final.

I així l’artista torna a fer-se petit. Torna a admirar la musa, com un boig. Ella torna a ser la seva guia, fa falta trobar un nou camí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer