Un banc del parc diferent

Un relat de: Joan G. Pons

Passejant una noia pel parc, veié un banc de color amarronat que li cridà l'atenció.

Estava instal·lat de manera que en seure t'encarava cap a les plantes i arbres, i no cap al passeig com els altres.

Era un banc diferent. Amb un especial atractiu. I la noia s'hi va asseure.

De tant en tant girava el cap per veure passar la gent. Però tot seguit tornava a mirar la vegetació.

De cop i volta, va sentir una veu:
-Per què gires el cap ?

Mirà a tort i a dret i no hi havia ningú.
-Sóc jo, el banc.
-Tu ? Parles ?
-Em comunico.
-Ahhhhh !
-Ohhhhh ! Em contestes ?
-M'agrada veure la vegetació i també la gent.
-Doncs agafaràs mal de coll.
-Escolta'm. Per què estàs instal·lat a l'inrevés dels altres bancs ?
-Per xerrar amb tu.
-Vols dir que si fossis un banc instal·lat com els altres jo no m'hi hauria assegut...
-Sí.
-O sia, és una estratègia...
-O una forma d'acollir-te perquè així puguis contemplar la Natura del parc.
-O una forma que xerrem.
-També. M'agrada.
-És curiós. Sembla que em vols dir que per acollir cal ser diferent...
-No. Per acollir cal tenir en compte els altres sense deixar de ser un mateix. Jo sóc banc i sols m'he girat.
-I...
-I t'he donat suport i conversa.
-I m'has acollit.
-Tu també, estimada, ets com un banc... comuniques, escoltes, saps donar suport i moure el cap.

Una minilliçó rebuda i escoltada. Acollir i la riquesa de les diferències.



Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    Tocaterres | 01-09-2009 | Valoració: 10

    Com diu F.Escandell aquest relat-diàleg és d'allò més savi, perquè repetir-ho? i ja ho he fet... És evident la bellesa de la situació, i el que en resulta. Cada dia, per dins nostre, hem de ser bancs o ser asseguts, i redescobrir aquest plaer o lliçó que fa de la vida un terreny agradable.

    Fins aviat.

  • F. Escandell | 30-07-2009 | Valoració: 10

    "Per acollir cal tenir en compte els altres sense deixar de ser un mateix"
    És una frase molt sàvia, perquè les dues coses més important de nosaltres mateixos en relació amb les demés persones és el fet de poder ser nosaltres mateixos, però no per això descuidar els sentiments i les voluntats de la resta de persones.

    Una abraçada!

  • Relat per meditar...[Ofensiu]
    brins | 26-07-2009 | Valoració: 10

    Amb el fil conductor d´un senzill banc de parc,
    ens vas introduint la tendresa, el consol, l´alegria de la comunicació que és, en realitat, el veritable protagonista del teu relat.

    Ens presentes, indirectament, una pregunta:
    Cal ser diferent per acollir algú? I tu mateix ens dónes la resposta: No, tan sols ens cal escoltar i donar suport , però, això sí, amb sinceritat!

    Bon relat!

    Pilar

  • Reflexions[Ofensiu]
    Nyanga | 25-07-2009

    M'ha agradat seguir de lluny com a espectadora aquesta conversa un xic irreal entre la noia i el banc..i gairebé com si d'una pel.licula es tractés, semblava que ja m'hi trobava al parc, asseguda al banc de més enllà, veient com una noia jove i sola parlava sola amb un banc!
    Molt bona reflexió, m'ha agradat molt!
    Felicitats.

  • Jo també...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-07-2009

    et dono suport perquè segueixis fent reflexions ben humanes com aquest diàleg tan curiós entre una noia i un banc.T'agraeixo el teu comentari.
    Salutacions.

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: