Un absurd del pecat

Pecat deliciós....
Tota una llarga vida sense trencar cap plat,
tenia la vaixella sencera i unes copes de vi de les bones.
Que senzill quan no tens el plat a taula,
quan ni la gana ha aparegut pel ruc-ruc de la panxa...
Sense temptacions és fàcil tenir judicis.
I de cop, sense més...
El pecat s'entreveu entre els congelats,
m'accelera les palpitacions,
trec els glaçons de la nevera
i s'esmuny dins una gota petrificada;
m'enduc el quadradet cristal.lí coll endins
i descendeix pel conducte,
com un rierol cabalós, ferèstec i atrevit...
Ja està, el pecat m'ha posseït,
sóc una víctima més,
hauré de perdre la raó, el sentit, l'orientació...;
i actuaré sense límits,
sense normes,
sense més....
Ja tinc un troç de xocolata negra entre els dits,
el plaer fet llaminadura...
I tot els meus sentits s'aturen,
el Plaer m'atrapa contra el primer que bloqueja el corre-cuita,
tota teva,
i sense més, crido amb esglais intermitents
-Trenca els plats!!!
Omple totes les copes de vi dolç!!!
tira'm un ganivet que quedi a tocar de la meva pell!!!
Deixa'm engolir la fantasia...!!!
Poseeix-me...!!!
Que un cop a la vida...-

Deixa que la visita del Pecat sigui un peregrinació pel desconcert...