ulls de la son

Un relat de: mar - montse assens

*
de nit es capgira la terra,
per poder fondre's en l'horitzó
tots els blaus del cel i del mar.

La sorra de la platja,
mentre mesura el temps,
tal purpurina errant, encisa el cor
i deixa bategar a poc a poc la nit.

En aquest moment il·lús de la nocturnitat,
la bogeria perd la vergonya
i els folls es banyen entre els rínxols daurats
dels ulls de la son.

I jo m'ho miro de lluny.

Comentaris

  • Melcior | 19-08-2005

    La veu de la teva poesia,és delicada
    i elegant,per això no sé que dirte,
    perquè sobren les paraules,i només
    cal llegir,i escoltar la seva música.
    Endavant.
    Melcior.